(4) Vesta

(4) Vesta
Designació provisional	A807 FA
Tipus	asteroide
Grup de planetes menors	cinturó d'asteroides
Tipus espectral (asteroide)	Asteroide de tipus V[1]
Descobert per	Heinrich Olbers[2]
Data de descobriment	29 març 1807[1] , Bremen
Epònim	Vesta[3]
Cos pare	Sol
Època	13 de setembre de 2023
Dades orbitals
Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside	2,57319 ua[1]
Periàpside	2,15065 ua (arg (ω): 151,66228)[1]
Semieix major a	2,36192 ua[1]
Excentricitat e	0,08945[1]
Període orbital P	1.325,86 d[1]
Anomalia mitjana M	169,3518 ° (13 setembre 2023)[1]
Inclinació i	5,56 ° ↔ pla invariable 7,14218 °[1]
Longitud del node ascendent Ω	103,70999 °[1]
Característiques físiques i astromètriques
Radi	mitjana geomètrica: 262,7 km
Diàmetre	525,4 km[4]
Magnitud absoluta	3,25[5]
Magnitud aparent (V)	5,1 (banda V)[6]
Àrea de superfície	866.000 km²
Massa	2.590,76 Eg[7]
Volum	74.600.000 km³
Densitat mitjana	3,456 g/cm³[8]
Periode de rotació	5,34212766 h[1]
Gravetat superficial equatorial	0,22 m/s²
Albedo	0,4228 (albedo geomètrica)[1]
Temperatura de superfície	mínim   màxim 85 K[9]   270 K[9]
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL	20000004
Sèrie
« (3) Juno  • (5) Astrea  »

Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert. La seva grandària i superfície inusualment brillant fan de Vesta l'asteroide més brillant. És l'únic asteroide de vegades visible a ull nu, semblant a una estrella de 6a magnitud.

Fou descobert el 29 de març de 1807 des de Bremen pel metge i físic alemany Heinrich Wilhelm Olbers, les aficions del qual el van dur a estudiar l'òrbita d'aquests astres (de fet, va descobrir cinc astres, a més de Vesta i (2) Pal·les). Olbers va batejar l'asteroide com a Vesta, la dea verge romana de la llar, a causa d'un suggeriment del prominent matemàtic Carl Friedrich Gauss.

Després del descobriment de Vesta en el 1807, no es va trobar cap altre asteroide durant 38 anys. El següent va ser (5) Astrea.