 3 de 8 dels Castellers de la Vila de Gràcia | |
| Nomenclatura | 3de8, 3d8, 3/8 |
|---|---|
| Estructura simple | Tres |
| Pisos | Vuit |
| Tècnica | Normal |
| Categoria | Gamma bàsica de vuit |
| Punts descarregat (2024) | 700 |
| Punts carregat (2024) | 610 |
| Variants | 5 de 8 3 de 8 amb l'agulla 3 de 8 aixecat per sota 3 de 8 amb folre |
| Núm. colles | 27d, 1c |
El 3 de 8 és un castell de 8 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que són formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta. També se'l coneix com el ''pare dels castells'';[1] doncs és la base de les múltiples estructures castelleres (d'ell depenen fins i tot castells significatius com el 5 de 8 o el 3 de 9 amb folre), i es considera que quan una colla l'assoleix ja mereix ser respectada com una colla notable.[2]
El funcionament del pom de dalt sobre el castell és el que defineix cada respectiu pilar, sent la canalla el punt que marca les referències principals del tres: Cadascun dels pilars es distingeix amb el nom de rengla, dreta/plena i esquerra/buida, denominacions que varien segons l'àrea geogràfica on ens trobem.[3] Un dels dosos (l'anomenat dos dret)[4] es col·loca plenament sobre les espatlles del quint del pilar conegut com a rengla, mentre que l'altre dos (anomenat dos obert)[5] es col·loca de cames obertes amb cada peu sobre una de les espatlles dels altres quints. L'aixecador puja per la rengla esquerra/buida, mentre que l'enxaneta i el dos obert s'enfilen per la dreta/plena. Aquest fet explica per què els pilars de la dreta i l'esquerra també reben el nom de plena i buida. Finalment, l'enxaneta sempre baixa per la rengla.
Actualment el 3 de 8 és la màxima estructura de tres (quant a alçada) que s'ha descarregat mai sense ajuda de folre i/o manilles. La Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves dels Xiquets de Valls van aconseguir coronar el 3 de 9 sense folre per la Diada de Santa Úrsula de 2019; mentre que els Castellers de Vilafranca, tot i haver-lo intentat, no han aconseguit ni carregar-lo.[6]
- ↑ lapinya.cat, Actuacions i castells amb nom propi[Enllaç no actiu]
- ↑ Castellers de Lleida, Article publicat al diari Segre, 20 de juliol del 2006. Ruben Rosell[Enllaç no actiu]
- ↑ termcat.cat, Esquerra Arxivat 2015-01-19 a Wayback Machine.
- ↑ termcat.cat, Dos dret Arxivat 2015-01-19 a Wayback Machine.
- ↑ termcat.cat, Dos obert Arxivat 2015-01-19 a Wayback Machine.
- ↑ Castells inèdits... 3 de 9