AK-47 amb la baioneta calada | |
Tipus | fusell d'assalt |
---|---|
País d'origen | Unió Soviètica |
Epònim | Mikhaïl Kalàixnikov |
Història de servei | |
En servei | Des de 1949 - present |
Guerres | Guerra civil laosiana, Guerra civil de Cambodja, Guerra cambodjana-vietnamita, Guerra sinovietnamita, guerra d'Afganistan, guerra Iran-Iraq, guerra del Golf, guerra de la independència croata, Guerra de Bòsnia, Guerra de l'Iraq, Guerra contra el narcotràfic a Mèxic, disputa territorial entre Cambodja i Tailàndia, crisi líbia, Guerra civil siriana, guerra civil iraquiana (2014-2017), conflicte al nord de Mali, Guerra dels Balcans i Revolució hongaresa de 1956 |
Història de producció | |
Dissenyada | 1944-1946 |
Dissenyador | Mikhaïl Kalàixnikov |
Fabricant | Izhmash |
Quantitat | 80.000.000 |
Especificacions | |
Pes | 4,3 kg sense cartutxos |
Longitud | 87,0 cm |
Longitud del canó | 41,5 cm |
Munició | 7,62 x 39 mm |
Calibre | 7,62 mm |
Sistema de tret | automàtic, operació per gasos |
Cadència de tir | 600 trets/minut |
Velocitat de la bala | 715 m/s |
Abast efectiu | efectiu 300 m en mode automàtic, 400 m en mode semiautomàtic[1] |
Carregador | de 20 i 30 cartutxos d'un sol ús, també compatible amb carregadors de tambor de 40 i 75 cartutxos |
Mires | Mires metàl·liques ajustables per objectius de 100 a 800 m |
L'AK-47 o Kalàixnikov (rus: Автомат Калашникова-47) és un fusell d'assalt soviètic dissenyat per Mikhaïl Kalàixnikov, combatent rus durant la Segona Guerra Mundial. Les sigles AK-47 corresponen a "Avtomat Kalàixnikov, model 1947".
El 1949 hom en començà la producció en sèrie i es va convertir, per la seva facilitat d'ús i el seu cost relativament baix, en l’arma lleugera de més difusió arreu del món.[2] Fou escollit per bona part dels estats de l'òrbita soviètica com a arma reglamentària per als seus exèrcits.[2] Fins a l'any 2014 s’estimava que s'havien produït uns 100 milions d’unitats.[2]
El 1949 les Forces Armades de l'URSS el van adoptar com a arma principal de la infanteria, encara que no va ser fins a 1954 quan va entrar en servei a gran escala.