APL

Infotaula de llenguatge de programacióAPL
Tipusarray programming language (en) Tradueix, llenguatge de programació funcional, llenguatge de programació estructurada, llenguatge de programació modular, llenguatge de programació multiparadigma, llenguatge interpretat i estàndard ISO Modifica el valor a Wikidata
Data de creació1966 Modifica el valor a Wikidata
DissenyKenneth E. Iverson Modifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorKenneth E. Iverson, IBM i Lawrence M. Breed Modifica el valor a Wikidata
Paradigma de programacióarray programming (en) Tradueix, programació estructurada, programació funcional i programació modular Modifica el valor a Wikidata
Ha influenciat
Etiqueta d'Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata

APL (que pren el nom del llibre A Programming Language)[8] és un llenguatge de programació desenvolupat durant els anys 1960 per Kenneth Iverson. El seu tipus de dades central és el vector multidimensional. Utilitza una varietat molt gran de símbols gràfics[9] per representar la majoria de funcions i operadors, i el resultat és un codi molt concís. Ha tingut una influència important en el desenvolupament del modelatge de conceptes, els fulls de càlcul, la programació funcional,[10] i els paquets informàtics de matemàtiques.[4] També ha estat la inspiració d'alguns altres llenguatges de programació.[2][3][5] Encara s'utilitza avui en dia per algunes aplicacions.[11][12]

  1. ↑ Pike, Rob. «Hello Gophers», 24-04-2014. [Consulta: 11 març 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 «A Bibliography of APL and J». Jsoftware.com. [Consulta: 3 febrer 2010].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Kx Systems — An Interview with Arthur Whitney — Jan 2004». Kx.com, 04-01-2004. Arxivat de l'original el 2009-04-04. [Consulta: 3 febrer 2010].
  4. ↑ 4,0 4,1 «The Growth of MatLab — Cleve Moler» (PDF). Arxivat de l'original el 2009-04-11. [Consulta: 3 febrer 2010].
  5. ↑ 5,0 5,1 «About Q'Nial». Nial.com. Arxivat de l'original el 2011-08-23. [Consulta: 3 febrer 2010].
  6. ↑ Rubinsteyn, Alex. New York University. Runtime Compilation of Array-Oriented Python Programs (tesi doctoral), 2014, p. 30. «APL directly inspired Speakeasy» 
  7. ↑ «Wolfram Language Q&A». Wolfram Research. [Consulta: 7 desembre 2016].
  8. ↑ Iverson, Kenneth E. A Programming Language. Wiley, 1962. ISBN 0-471-43014-5. 
  9. ↑ McIntyre, Donald B. «Language as an Intellectual Tool: From Hieroglyphics to APL». IBM Systems Journal, 30, 4, 1991, pàg. 554-581. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. DOI: 10.1147/sj.304.0554 [Consulta: 9 gener 2015].
  10. ↑ «ACM Award Citation – John Backus. 1977». Awards.acm.org, 03-12-1924. Arxivat de l'original el 2008-02-12. [Consulta: 3 febrer 2010].
  11. ↑ «APLX version 4 – from the viewpoint of an experimental physicist. Vector 23.3». Vector.org.uk, 20-05-2008. Arxivat de l'original el 2010-01-25. [Consulta: 3 febrer 2010].
  12. ↑ Bergquist, Gary A. «The future of APL in the insurance world». ACM SIGAPL APL Quote Quad [New York, N.Y.], 30, 1, 1999, pàg. 16–21. DOI: 10.1145/347194.347203. ISSN: 0163-6006.