(2009) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Aaron Hillel George Swartz 8 novembre 1986 Highland Park (Illinois) |
Mort | 11 gener 2013 (26 anys) Brooklyn (Nova York) |
Causa de mort | suïcidi, penjament |
Sepultura | Shalom Memorial Park |
Religió | Ateisme |
Formació | Universitat Stanford North Shore Country Day School |
Activitat | |
Camp de treball | Tecnologia de la informació |
Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica |
Ocupació | programador, activista polític, empresari, viquimedista, escriptor, ciberactivista, hacktivista |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Parella | Quinn Norton Taren Stinebrickner-Kauffman |
Pares | Robert Swartz i Susan Swartz |
Germans | Benjamin Swartz |
Premis | |
| |
Lloc web | aaronsw.com |
|
Aaron H. Swartz (Chicago, 8 de novembre 1986 - Nova York 11 de gener 2013) era un programador informàtic, escriptor i activista d'Internet.
Aaron Swartz va participar, a l'edat de 14 anys, en el disseny de l'especificació RSS 1.0[1] i va desenvolupar l'entorn de treball web.py i l'arquitectura de l'Open Library i de Creative Commons.[2] També va fundar l'empresa Infogami, que es va fusionar amb Reddit, convertint-se així en co-propietari de la nova empresa.
Swartz també es va centrar en la sociologia, la consciència cívica i l'activisme.[3][4] El 2010 va ser membre del Centre d'Ètica Edmond J. Safra de la Universitat Harvard, un grup de recerca dedicat a la investigació sobre corrupció institucional liderat per Lawrence Lessig.[5][6] Va cofundar el grup a la xarxa Demand Progress (conegut per la seva campanya en contra de la SOPA) i més tard va treballar amb els grups activistes Rootstrikers i Avaaz.
El 6 de gener de 2011, Swartz va ser detingut en relació amb la descàrrega sistemàtica d'articles de revistes acadèmiques de la base de dades JSTOR, que es va convertir en objecte d'una investigació federal.[7][8] A Swartz no li agradava el fet que JSTOR cobrés per accedir als articles, i que, en lloc de compensar els autors, compensés els editors. Els fiscals federals el van acusar de dos càrrecs de frau electrònic i 11 violacions de la Llei de frau i abús electrònic,[9] amb una pena màxima acumulada d'una multa d'un milió de dòlars, 35 anys de presó, la confiscació de béns, la restitució i la llibertat supervisada.[10]
Swartz va declinar un acord amb el fiscal sota el qual hauria complert sis mesos en una presó federal, en tant que es negava a acceptar que havia comès un crim. Dos dies després que la fiscalia rebutjés una contraoferta de Swartz, l'11 de gener de 2013, Swartz va ser trobat mort al seu apartament a Brooklyn, on s'havia penjat.[11]