 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Abadia  | |||
| Construcció | segle VII | |||
| Data de dissolució o abolició | 1790 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Moissac (França) | |||
| ||||
| Format per | timpà de Moissac | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 21 abril 1998 | |||
| Identificador | PA00095788 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 26 octubre 1960 | |||
| Identificador | PA00095788 | |||
Monument històric inventariat  | ||||
| Data | 5 octubre 1946 | |||
| Identificador | PA00095788 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 12 febrer 1942 | |||
| Identificador | PA00095788 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 21 gener 1930 | |||
| Identificador | PA00095788 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 4 desembre 1923 | |||
| Identificador | PA00095788 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 1846 | |||
| Identificador | PA00095788 | |||
| Activitat | ||||
| Religió | catolicisme | |||
| Lloc web | abbayemoissac.com… | |||
L'abadia de Sant Pere de Moissac (en occità: Abadiá de Sant Pèire de Moissac, en francès: Abbaye de Saint-Pierre de Moissac) és un conjunt arquitectònic religiós occità on hi destaquen les seves extraordinàries escultures romàniques. L'abadia, fundada al segle vii[1][2] a l'Aquitània a prop del límit del Carcí, va estar lligada el 1047 a la poderosa abadia de Cluny i esdevingué, d'ençà el segle xii, el centre monàstic més eminent del sud-oest del Regne de França. Si l'abadia i el claustre ofereixen un exemple destacable de barreja dels estils romànic i gòtic, és el timpà de la portada sud el que constitueix la veritable obra mestra de Moissac.[3]
Executat al segle xii, il·lustra la visió de sant Joan de l'Apocalipsi en una profusió de detalls expressius.
Construït entre el 1110 i 1130, presenta en el seu centre un Crist en majestat amb els peus descansant sobre un mar de cristall. Aquesta figura, correntment utilitzada per a la decoració dels timpans romànics, està envoltada dels símbols dels quatre evangelistes (Marc, Mateu, Lluc i Joan), mentre que els vint-i-quatre vells de l'Apocalipsi es troben en la part baixa i sobre els costats de l'escena.[4]
El hieratisme dels personatges, el caràcter irreal de certes postures i del tractament dels recoberts, la manca de llibertat de les figures respecte al quadre són trets característics de l'escultura romànica. La delicadesa dels relleus i la dimensió pictòrica de certs detalls accentuen l'encant i la dimensió espiritual del conjunt, veritable obra mestra de l'art romànic. La llinda i les arquivoltes són adornades amb motius vegetals. La llinda sembla un vestigi romà emprat de nou.
L'entrefinestra monòlit és adornada d'animals entrellaçats, tres parelles de lleons i lleones entrecreuades, col·locades sobre un fons vegetal, se superposen sobre la cara aparent de l'entrefinestra; les cares laterals representen sant Pau i el profeta Isaïes. Els dos apòstols sant Pere i sant Pau són probablement una al·lusió a la relació de Moissac amb l'abadia de Cluny, sota la protecció d'ambdós.
Els costats del porxo també són esculpits. Els relleus de la dreta ensenyen, sobre tres registres: l'Anunciació i la Visitació, l'Adoració dels Mags i la Presentació al Temple, la Fugida d'Egipte i la Caiguda dels ídols. El costat oposat il·lustra la paràbola del pobre Llàtzer i del ric malvat, consagrat als suplicis infernals reservats als luxuriosos i avars, que figura en la part inferior.[5]
- ↑ Lagrèze-Fossat, A. Études historiques sur Moissac (en francès). J.-B. Dumoulin, 1870, p. 495-498.
- ↑ Baena Yerón, Carmen «Abadía de San Pedro de Moissac». Cuadernos de los Amigos de los Museos de Osuna, 14, 2012, pàg. 121–123. ISSN: 1697-1019.
- ↑ Rupin, Ernest. L'abbaye et les cloitres de Moissac. Paris : Alphonse Picard, 1897.
- ↑ Fossoul, Cécile M.; Persoons, Dominique J. «¿Hay una gran rueda cósmica escondida en el tímpano de la Abadía de Moissac?». Mirabilia: Electronic Journal of Antiquity, Middle & Modern Ages, 32, 2021, pàg. 81–111. ISSN: 1676-5818.
- ↑ Vernerey, Élise «« En deux temps, un mouvement »» (en francès). Temporalités. Revue de sciences sociales et humaines, 30, 01-12-2019. DOI: 10.4000/temporalites.6844. ISSN: 1777-9006.