Nom original | (am) አብይ አህመድ አሊ |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (mul) Abiy Ahmed Ali 15 agost 1976 (48 anys) Beshasha (Etiòpia) (en) |
15è Primer ministre d'Etiòpia | |
2 abril 2018 – ← Hailemariam Desalegn | |
Dades personals | |
Religió | Protestantisme |
Formació | Universitat d'Addis Abeba |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar |
Activitat | 1991 - |
Partit | Partit de la Prosperitat Organització Popular Democràtica Oromo Front Democràtic Revolucionari Popular Etíop |
Membre de | |
Carrera militar | |
Rang militar | tinent coronel |
Participà en | |
22 gener 2019 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019 |
Família | |
Cònjuge | Zinash Tayachew |
Premis | |
Lloc web | pmo.gov.et… |
Abiy Ahmed (amhàric: አብይ አህመድ አሊ) (Beshasha, 15 d'agost de 1976), també transliterat Abiy Ahmed Ali, és un enginyer informàtic, militar, polític i estadista etíop que és l'actual primer ministre d'Etiòpia des del 2 d'abril de 2018. L'any 2019 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.[1][2]
És president del Partit Demòcrata Oromo (ODP)[3] i líder del Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (EPRDF), coalició governant des del 1991.[4] Previ a la seva elecció com a primer ministre, Abiy també és diputat de l'Assemblea Parlamentària Federal i exercí com a Ministre de Ciència i Tecnologia entre 2015 i 2016 abans de la seva arribada al càrrec de primer ministre.[5]
Havent estat funcionari d'intel·ligència de l'exèrcit etíop, Abiy va assumir el càrrec de primer ministre l'abril del 2018, enmig de les protestes generalitzades contra el règim autoritari d'Hailemariam Desalegn. Abiy és el primer oromo ètnic (l'ètnia majoritària del país) a exercir la direcció del govern d'Etiòpia. Des de la seva arribada al poder, Abiy ha encapçalat un ampli procés de reforma política, social i econòmica, des de l'alliberament de més de 7.600 presoners considerats presos polítics només a la Regió d'Oromia (més altres 575 detinguts a nivell nacional) i el retorn de diversos dirigents opositors exiliats,[6][7] la liberalització progressiva de l'economia en detriment de l'habitual monopoli estatal i el cridat a una reforma constitucional que revisés el sistema de federalisme ètnic implementat al país, considerat com un dels principals motius per a les tensions racials persistents a Etiòpia. Abiy ha anunciat que busca una transició progressiva cap a una plena democràcia multipartidista. La seva administració ha encoratjat també un augment de la participació de la dona en la política etíop, instigant l'elecció de Sahle-Work Zewde com a presidenta de la república i promovent el nomenament de l'advocada activista pels drets de les dones Meaza Ashenafi com a presidenta de la Cort Suprema Federal, a més d'assolir la paritat de gènere dins del seu gabinet.[8]
En matèria de política exterior, Abiy ha estat elogiat pels seus grans avenços en la recerca de la pau permanent amb Eritrea (amb qui es trobava en un conflicte fronterer estancat des de l'any 2000), assolint finalment el restabliment de les relacions diplomàtiques entre els dos països el 8 de juliol de 2018.[9] Ha buscat també una participació destacada per al seu país en la resolució de la guerra civil persistent a la veïna Sudan del Sud, oferint a Etiòpia com a seu per a les converses de pau.[10]
L’octubre de 2021, Abiy Ahmed va ser jurat oficialment per un segon mandat de cinc anys.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades cidob