Abraham Lincoln (Sinking Spring Farm, 12 de febrer de 1809 - Petersen House, 15 d'abril de 1865) fou el 16è president dels Estats Units d'Amèrica, el primer dels quals del Partit Republicà. Va servir en el càrrec des del març de 1861 fins que fou assassinat l'abril de 1865.[1][2] Lincoln va liderar als Estats Units a la Guerra Civil, la guerra més violenta i la major crisi moral, constitucional i política de la història del país.[3][4] A través d'aquesta guerra, preservà la Unió, abolí l'esclavitud, enfortí el govern federal i va modernitzar l'economia.
Criat a una família pobra del Far West, Lincoln estudià d'advocat pel seu compte i exercí com a tal a Illinois, fou líder del Partit Whig, fou elegit legislador estatal de la Cambra de Representants d'Illinois als anys 30 i membre del Congrés per un terme als anys 40. Promogué la ràpida modernització de l'economia a través de bancs, canals, línies de ferrocarril i aranzels per encoratjar la construcció de fàbriques; s'oposà a la guerra amb Mèxic el 1846. El 1858, després d'un seguit de debats molt divulgats en els quals ell es posicionà en contra de l'expansió de l'esclavitud, Lincoln perdé el Senat contra el seu gran rival, el demòcrata Stephen A. Douglas. Lincoln, un moderat d'un estat indecís, s'assegurà el nomenament presidencial del 1860. Tot i el seu escàs suport als estats esclavistes, Lincoln arrasà al Nord i fou elegit president el 1860. La seva victòria inspirà set estats del sud a escindir-se dels Estats Units i formar la Confederació abans que prengués el càrrec. Era impossible arribar a cap acord pel que feia a l'esclavitud.
Quan el Nord es replegà darrere de la bandera nacional després de l'atac de la Confederació a Fort Sumter el 12 d'abril de 1861, Lincoln centrà els seus esforços militars i polítics en la guerra. El seu principal objectiu era reunir la nació. Suspengué l'habeas corpus, arrestant i detenint sense judici milers de suposats secessionistes als estats fronterers. Lincoln evità una intervenció britànica en distendre l'Afer Trent, la crisi que va tenir lloc de novembre a desembre de 1861.[5] Els seus nombrosos i complexos moviments per acabar amb l'esclavitud se centraren en la Proclamació d'Emancipació el 1863. Va utilitzar l'Exèrcit per protegir els esclaus escapats, encoratjar els estats fronterers de prohibir l'esclavitud i ajudar a passar la tretzena esmena de la Constitució dels Estats Units, que abolí l'esclavitud de manera permanent. Lincoln supervisà de prop les tàctiques de guerra, en especial la selecció de generals, inclòs el general en cap Ulysses S. Grant. Prengué les decisions crucials de l'estratègia militar de la Unió. La Marina de Lincoln efectuà un bloqueig naval que entorpí l'intercanvi del Sud, ajudà a prendre el control de Kentucky i Tennessee i guanyà el control del sistema fluvial meridional amb l'ús de canoneres. Lincoln intentà múltiples vegades la captura de Richmond, capital de la Confederació; cada cop que un general fracassava, Lincoln el substituïa per un altre, fins que Grant ho aconseguí finalment el 1865.
Un polític excepcionalment astut profundament involucrat en els assumptes de cada estat, Lincoln rebé el suport dels "War Democrats" (Demòcrates que donaven suport al Nord i no pas al Sud) i aconseguí la seva reelecció el 1864. Com a líder de la facció moderada del Partit Republicà, Lincoln s'enfrontà als Republicans radicals que exigien un tracte més sever amb el Sud, als War Democrats que demanaven més compromís, als Demòcrates antiguerra anomenats Copperheads que el menyspreaven i als secessionistes irreconciliables que planificaven la seva mort. Políticament, Lincoln contraatacà enemistant els seus opositors entre si, atraient el poble americà amb els seus poders d'oratòria i amb un cautelosament planificat clientelisme polític.[6] El seu famós discurs de Gettysburg de 1863 es convertí en una declaració icònica de la dedicació americana als principis de nacionalisme, republicanisme, igualitarisme, llibertat i democràcia. Lincoln tenia una visió moderada de la Reconstrucció, pretenent reunir la nació ràpidament a través d'una política de reconciliació generosa davant la divergència persistent i amarga del país. Sis dies després de la rendició del general a càrrec de la Confederació, Robert Lee, Lincoln fou assassinat per John Wilkes Booth, un actor reconegut i simpatitzant dels Estats Confederats.
Consistentment Lincoln és enumerat com un dels millors presidents de la història dels Estats Units, tant pels estudiosos[7] com pel públic general.[8]
- ↑ «Biografia d'Abraham Lincoln» (en castellà). Quotable. Arxivat de l'original el 2008-07-04. [Consulta: 27 juny 2008].
- ↑ «Biografia delpresident Lincoln» (en anglès). Biographical Directory of the United States Congress. [Consulta: 25 gener 2009].
- ↑ Pencak, William. Encyclopedia of the Veteran in America. ABC-CLIO, 2009, p. 222. ISBN 978-0-313-08759-2.
- ↑ Finkelman, Paul; Gottlieb, Stephen E. Toward a Usable Past: Liberty Under State Constitutions. U of Georgia Press, 2009, p. 388. ISBN 978-0-8203-3496-7.
- ↑ «Trent Affair» (en anglès). American Civil War. History. [Consulta: 5 setembre 2018].
- ↑ Randall i 1947, 65–87.
- ↑ Lindgren, James. «Ranking Our Presidents». International World History Project, 16-11-2000. Arxivat de l'original el 11 d'agost 2017. [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ «Americans Say Reagan Is the Greatest President». Gallup Inc., 28-02-2011. [Consulta: 30 setembre 2014].