Abu-Hanifa an-Numan

Plantilla:Infotaula personaimam Modifica el valor a Wikidata
Abu-Hanifa an-Numan

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) أَبُو حَنِيفَةَ النُّعْمَانُ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) النُّعْمَانِ بْنِ ثَابِتٍ بْنِ مَرْزُبَان الكُوفِيّ التَّيْمِيّ بِالْوَلَاء Modifica el valor a Wikidata
5 setembre 699 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Kufa (Califat Omeia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 767 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Bagdad (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBagdad Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFiqh i ciència del hadit Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióulema, comerciant, alfaquí Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHammad ibn Abi-Sulayman, Atà ibn Abi-Rabah, Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Jàfar as-Sàdiq, Anas ibn Màlik, Àmir aix-Xabí, Tawus ibn Kaysan, Jabalah ibn Suhaim (en) Tradueix, Abd-ar-Rahman ibn Húrmuz, Amr ibn Dinar, Talha ibn Nafi, Nafi, Muharib ibn Diththar (en) Tradueix, Àlqama ibn Màrthad, Abd-al-Aziz ibn Rafí, Samak ibn Harb, Abd-al-Màlik ibn Umayr, Muhàmmad al-Bàqir, Ibn Xihab az-Zuhrí, Muhàmmad ibn al-Múnkadir, Atà ibn as-Sàïb i Hixam ibn Urwa Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAbu-Yússuf Yaqub al-Ansarí al-Kufí, Ahmad bin Abi Taybah al-Darimi (en) Tradueix, Muhàmmad aix-Xaybaní, Ibrahim ibn Tahman, Hasan bin Ziyad (en) Tradueix, Hammad ibn Abu Hanifah (en) Tradueix, Hamzah al-Kufi (en) Tradueix, Dawud al-Ta'i (en) Tradueix i Abd-Al·lah ibn al-Mubàrak Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsHammad ibn Abu Hanifah Modifica el valor a Wikidata

An-Numan ibn Thàbit ibn Zuta (àrab: النعمان بن ثابت بن زوطى, an-Nuʿmān ibn Ṯābit ibn Zūṭà), més conegut per la seva kunya Abu-Hanifa (en àrab أبو حنيفة, Abū Ḥanīfa) o, abreujadament, com a Abu-Hanifa an-Numan (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 18 de juny de 767), fou un teòleg i legislador religiós persa,[1] fundador epònim de l'escola hanafita, un dels quatre principals corrents jurídics (fiqh) del sunnisme, escola[1] predominant a Àsia central, Afganistan, Iran (fins al segle xvi), Balcans, Rússia, Circàsia, Pakistan, Bangla Desh, musulmans a l'Índia, Turquia i algunes parts del món àrab.[2][3] També és anomenat al-Imam al-Àdham (‘el Més Gran Imam’) i Siraj al-Àïmma (‘Làmpada dels Imams’) per uns quants dels seus seguidors sunnites.[1][4]

La tradició diu que el seu avi era un esclau portat de Kabul a Kufa,[1] posteriorment alliberat per un membre de la tribu de Taym-Al·lah ibn Thalaba, de la que la seva família hauria restat client (mawla) i de la que hauria pres el sobrenom d'at-Taymí amb què és ocasionalment esmentat. uns quants membres de la seva descendència també es va distingir en estudis jurídics.

Se sap que Abu-Hanifa va viatjar a la regió de l'Hijaz d'Aràbia en la seva joventut, on va estudiar a la Meca i Medina.[1] A mesura que avançava la seva carrera com a teòleg i jurista, Abu-Hanifa es va fer conegut per afavorir l'ús de la raó en les seves decisions legals (faqīh dhū raʾy) i fins i tot en la seva teologia.[1] Es diu que l'escola teològica d'Abu-Hanifa és la que més tard es convertiria en l'escola maturidita de teologia sunnita.[1]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Pakatchi, Ahmad and Umar, Suheyl, "Abū Ḥanīfa", in: Encyclopaedia Islamica, Editors-in-Chief: Wilferd Madelung and, Farhad Daftary.
  2. Nazeer Ahmed. Islam in Global History: Volume One: From the Death of Prophet Muhammed to the First World War. Xlibris Corporation, 2001, p. 113. ISBN 9781462831302. 
  3. Ludwig W. Adamec. Historical Dictionary of Afghanistan. Scarecrow Press, 2012, p. 17. ISBN 9780810878150. 
  4. S. H. Nasr (1975), "The religious sciences", in R.N. Frye, The Cambridge History of Iran, Volume 4, Cambridge University Press. p.474: "Abū Ḥanīfah, who is often called the "grand imam"(al-Imam al-'Azam) was Persian