Acrux | |
---|---|
Tipus | estrella múltiple i estrella de navegació |
Tipus espectral (estel) | B0.5IV + B1V |
Constel·lació | Creu del Sud |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 320 a. ll. |
Radi | 4,76 R☉ |
Magnitud absoluta | −3,77 |
Magnitud aparent (V) | 0,76 (banda V)[1] |
Temperatura efectiva | 24.000 K |
Paral·laxi | 10,13 mas |
Moviment propi (declinació) | −14,86 mas/a |
Moviment propi (ascensió recta) | −35,83 mas/a |
Velocitat de rotació estel·lar | 120 km/s |
Velocitat radial | −11,2 km/s |
Ascensió recta (α) | 12h 26m 35.8952s |
Declinació (δ) | -64° 54' 3.2657'' |
Lluminositat | 25.000 lluminositats solars |
Format per | |
Catàlegs astronòmics | |
α Cru (nomenclatura de Bayer)
|
Acrux (Alfa de la Creu del Sud / α Crucis) és l'estrella més brillant de la constel·lació de la Creu del Sud i la tretzena més brillant del nostre cel, amb una magnitud aparent de 0,77.
Com Acrux està situada a una declinació d'uns −60°, només és visible al sud del Tròpic de Càncer i per això no rebé un nom tradicional antic; "Acrux" és simplement una combinació de l'A en "alfa" més Crux. Acrux és l'estrella de primera magnitud més meridional, uns pocs graus més al sud que Alfa Centauri.[2] Aquest sistema es troba a una distància de 321 anys llum del Sol.
Acrux és, de fet, una estrella ternària situada a uns 320 anys llum del sistema solar. Només dues components són visualment distingibles, α¹ i α², separades per 4 segons d'arc. α¹ és de magnitud 1,33 i α² de magnitud 1,73. Ambdues són estrelles calentes de classe B (gairebé classe O), amb temperatures superficials d'aproximadament 28.000 i 26.000 kèlvins respectivament; les seves lluminositats respectives són 2.500 i 1.600 vegades que del Sol. α¹ i α² orbiten durant un període tan llarg que el seu moviment amb prou feines és perceptible; aquest període pot ser de 1.500 anys o superior, amb una separació mínima de 430 unitats astronòmiques.[3][4][5] HR 4729, també conegut com Acrux C, és un company més llunyà, formant una estrella triple a través de petits telescopis. C també és un binari espectroscòpic, que fa que el nombre total d'estrelles del sistema sigui almenys cinc.
α¹ és, al seu torn, una estrella binària espectroscòpica, les components de la qual es creu que són al voltant de 14 i 10 vegades la massa del Sol i que orbiten en només 76 dies a una separació d'al voltant una unitat astronòmica. Les masses de α² i la component més brillant de α¹ suggereixen que aquestes estrelles explotaran com supernoves. El component més dèbil de α¹ pot sobreviure per convertir-se en una nana blanca massiva.