Acrux

Infotaula objecte astronòmicAcrux
Tipusestrella múltiple i estrella de navegació Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B0.5IV + B1V Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCreu del Sud Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra320 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Radi4,76 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−3,77 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)0,76 (banda V)[1] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva24.000 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi10,13 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−14,86 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−35,83 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar120 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−11,2 km/s Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 26m 35.8952s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-64° 54' 3.2657'' Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat25.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Format per
HR 4729 (mul) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Acrux (Alfa de la Creu del Sud / α Crucis) és l'estrella més brillant de la constel·lació de la Creu del Sud i la tretzena més brillant del nostre cel, amb una magnitud aparent de 0,77.

Com Acrux està situada a una declinació d'uns −60°, només és visible al sud del Tròpic de Càncer i per això no rebé un nom tradicional antic; "Acrux" és simplement una combinació de l'A en "alfa" més Crux. Acrux és l'estrella de primera magnitud més meridional, uns pocs graus més al sud que Alfa Centauri.[2] Aquest sistema es troba a una distància de 321 anys llum del Sol.

Acrux és, de fet, una estrella ternària situada a uns 320 anys llum del sistema solar. Només dues components són visualment distingibles, α¹ i α², separades per 4 segons d'arc. α¹ és de magnitud 1,33 i α² de magnitud 1,73. Ambdues són estrelles calentes de classe B (gairebé classe O), amb temperatures superficials d'aproximadament 28.000 i 26.000 kèlvins respectivament; les seves lluminositats respectives són 2.500 i 1.600 vegades que del Sol. α¹ i α² orbiten durant un període tan llarg que el seu moviment amb prou feines és perceptible; aquest període pot ser de 1.500 anys o superior, amb una separació mínima de 430 unitats astronòmiques.[3][4][5] HR 4729, també conegut com Acrux C, és un company més llunyà, formant una estrella triple a través de petits telescopis. C també és un binari espectroscòpic, que fa que el nombre total d'estrelles del sistema sigui almenys cinc.

α¹ és, al seu torn, una estrella binària espectroscòpica, les components de la qual es creu que són al voltant de 14 i 10 vegades la massa del Sol i que orbiten en només 76 dies a una separació d'al voltant una unitat astronòmica. Les masses de α² i la component més brillant de α¹ suggereixen que aquestes estrelles explotaran com supernoves. El component més dèbil de α¹ pot sobreviure per convertir-se en una nana blanca massiva.

  1. URL de la referència: https://aas.aanda.org/articles/aas/abs/1997/10/ds1218/ds1218.html.
  2. Bordeleau, André G. «Federative Republic of Brazil: Constellations in the Breeze». A: Flags of the Night Sky. Springer, 12 agost 2013, p. 1–72. DOI 10.1007/978-1-4614-0929-8_1. ISBN 978-1-4614-0928-1. 
  3. Kunitzsch, Paul. A Dictionary of Modern star Names: A Short Guide to 254 Star Names and Their Derivations. 2nd rev.. Cambridge, Massachusetts: Sky Pub, 2006. ISBN 978-1-931559-44-7. 
  4. «IAU Catalog of Star Names». [Consulta: 21 novembre 2016].
  5. Kaler, James B. «Acrux». A: The Hundred Greatest Stars, 2002, p. 4–5. DOI 10.1007/0-387-21625-1_2. ISBN 978-0-387-95436-3.