Actinobacteria | |
---|---|
Actinomyces israelii | |
Dades | |
Tinció de Gram | Grampositiu |
Taxonomia | |
Fílum | Actinobacteria Erko Stackebrandt, 1997 |
Ordres | |
|
Els actinobacteris (Actinobacteria) són un grup de bacteris grampositius que constitueixen un dels més grans fílums bacterians.[1] La majoria es troben en el sòl i inclouen algunes de les més típiques formes de vida terrestre, i tenen un paper destacat en la descomposició de matèria orgànica com la cel·lulosa i la quitina. Aquests bacteris renoven les reserves de nutrients del sòl i són fonamentals en la formació de l'humus. Altres actinobacteris habiten en les plantes i els animals; la majoria són inofensius, però comprèn també alguns patògens, de plantes o d'animals, com ara Streptomyces scabies, causant de la sarna de la patata o Mycobacterium tuberculosis, causant de la tuberculosi.[2][3]
Molts actinobacteris formen filaments ramificats semblants als micelis dels fongs, amb els quals no estan relacionats, tot i que un grup d'actinobacteris (els actinomicets) havien estat considerats fongs. La majoria són aerobis, però alguns, tals com l'Actinomyces israelii, poden créixer en condicions anòxiques. Al contrari que els firmicuts, l'altre grup principal de bacteris grampositius, tenen un contingut alt de citosina i guanina (G+C) i les espècies d'alguns actinomicets produeixen espores externes.
Els actinobacteris comprenen bacteris que destaquen per la seva capacitat de produir compostos que tenen característiques útils en farmacologia, especialment antibiòtics.