L’activisme social i polític per crear consciència sobre el VIH/sida, igual que la recaptació de fons per finançar tractaments eficaços i cures per a les persones amb sida, són accions que s’han dut a terme a molts països del món des de la dècada del 1980. El fet que fos una malaltia que es va fer més evident en grups marginals de la societat va impulsar els moviments per aconseguir finançament, tractaments i la lluita contra la discriminació. Aquest conjunt d’accions depenien notablement de grups de treball de base que es van enfrontar directament a les organitzacions nacionals de salut pública (sovint controlades pels governs), però també amb els polítics, les companyies farmacèutiques i altres institucions[1]
La inacció de l’administració de Ronald Reagan als Estats Units a principis dels anys vuitanta,[2] l’homofòbia i la divulgació de mites i prejudicis sobre el VIH/SIDA va portar a un augment de la discriminació contra les persones amb VIH/SIDA, especialment durant el principi de la pandèmia. Moviments de protesta com ACT UP es van organitzar per lluitar pels drets de les persones malaltes i per arribar a la fi de la pandèmia. Alguns dels seus mètodes van ser la redacció d’articles, l’elaboració de cartells, l’organització de manifestacions, accions de desobediència civil, vigílies a la llum de les espelmes, fer-se els morts, però també altres propostes creatives d’acció directa com ara les petonejades col·lectives.[3][4]