| Institució | adelantamiento (en)   |
|---|
Un adelantado era un tipus d'alt dignatari espanyol que duia a terme o endavant («adelante» en castellà) una empresa jurídica, militar i civil per mandat, compte i sota designi reial. En Las siete partidas Alfons el Savi el va definir com homòleg de les funcions del prefecte romà. Tenia assignada i apoderada una jurisdicció nominada avançament i el seu rang de dignitat era anàleg al de l'almirall antic.
Des d'una perspectiva diacrònica, avui significaria apoderat de reialesa, de rei o de regne i com aquell és avui, aquest va ser un càrrec per encàrrec fonamentat en la lleialtat i en les qualitats personals amb una encomana de naturalesa temporal indefinida.
Va tenir dues formes principals històriques, l'«adelantado mayor» (apoderat directe de rei o reina) i l'«adelantado mayor de cortes» (apoderat per les Corts de Castella). A partir del descobriment d'Amèrica i després l'evolució de les Lleis d'Índies que van desembocar en les Lleis Noves de Carles I, l'antiga figura de l'adelantado mayor, amb arrels en l'alta noblesa, va ser freqüentment assumida per la baixa noblesa o les oficialitats basades en l'experiència de carrera militar. Va quedar subrogada i enterament regulada per aquestes «Noves lleis» des de 1542.
A la primera meitat del segle xvii, Quevedo escriuria aquest sonet:
| « | Tú en cuyas venas caben cinco Grandes. A quien hace mayores tu cuchilla. Eres adelantado de Castilla. Y en el peligro adelantado en Flandes. | » |
| — Francisco de Quevedo, Mus. I, Son. 14 | ||