Per a altres significats, vegeu «Aeci (desambiguació)». |
Relleu de Flavi Aeci. | |
Nom original | (la) Flavius Aetius (la) Flavius Aëtius |
---|---|
Biografia | |
Naixement | dècada del 390 Silistra (Bulgària) |
Mort | 21 setembre 454 (Gregorià) (54/64 anys) Ravenna (Itàlia) |
Causa de mort | homicidi |
Cònsol romà | |
Senador romà | |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar |
Període | Baix Imperi Romà i antiguitat tardana |
Carrera militar | |
Lleialtat | Imperi Romà d'Occident |
Branca militar | Exèrcit romà tardà |
Rang militar | Mestre dels soldats |
Conflicte | Battle of Ravenna (en) batalla dels Camps Catalàunics |
Família | |
Cònjuge | valor desconegut Pelàgia |
Fills | Carpilio, Aetia, Gaudentius |
Pare | Flavius Gaudentius |
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà[1] i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Va ser un comandant militar i l'home més influent de l'Imperi durant dues dècades (433–454). Va gestionar la política respecte als atacs dels federats bàrbars establerts a tot Occident. En particular, va reunir un gran exèrcit romà i aliat (foederati) a la batalla dels Camps Catalàunics, posant fi a una devastadora invasió de la Gàl·lia per Àtila l'any 451, tot i que els huns i els seus aliats sotmesos encara van aconseguir envair Itàlia l'any següent, una incursió més recordada pel despietat Saqueig d'Aquileia i la intercessió del papa Lleó I.
Sovint s'ha anomenat «L'últim dels romans». Edward Gibbon es refereix a ell com l'home universalment aclamat com «el terror dels bàrbars i el suport de la República» per la seva victòria a les Planes Catalàuniques.[2] John Bagnell Bury assenyala: «Que ell era l'únic puntal de l'Imperi d'Occident durant la seva vida era el veredicte unànime dels seus contemporanis».[3]