Aeci

Per a altres significats, vegeu «Aeci (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaAeci

Relleu de Flavi Aeci. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Flavius Aetius
(la) Flavius Aëtius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 390 Modifica el valor a Wikidata
Silistra (Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 454 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (54/64 anys)
Ravenna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Cònsol romà
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà i antiguitat tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Romà d'Occident Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit romà tardà Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMestre dels soldats Modifica el valor a Wikidata
ConflicteBattle of Ravenna (en) Tradueix
batalla dels Camps Catalàunics Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugevalor desconegut
Pelàgia Modifica el valor a Wikidata
FillsCarpilio, Aetia, Gaudentius Modifica el valor a Wikidata
PareFlavius Gaudentius Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 54417

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà[1] i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Va ser un comandant militar i l'home més influent de l'Imperi durant dues dècades (433–454). Va gestionar la política respecte als atacs dels federats bàrbars establerts a tot Occident. En particular, va reunir un gran exèrcit romà i aliat (foederati) a la batalla dels Camps Catalàunics, posant fi a una devastadora invasió de la Gàl·lia per Àtila l'any 451, tot i que els huns i els seus aliats sotmesos encara van aconseguir envair Itàlia l'any següent, una incursió més recordada pel despietat Saqueig d'Aquileia i la intercessió del papa Lleó I.

Sovint s'ha anomenat «L'últim dels romans». Edward Gibbon es refereix a ell com l'home universalment aclamat com «el terror dels bàrbars i el suport de la República» per la seva victòria a les Planes Catalàuniques.[2] John Bagnell Bury assenyala: «Que ell era l'únic puntal de l'Imperi d'Occident durant la seva vida era el veredicte unànime dels seus contemporanis».[3]

  1. ↑ «Aeci». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Edward Gibbon, The Decline and Fall of the Roman Empire, Volume I, Chap. XXXV (Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc., 1952), p. 559.
  3. ↑ Bury, J.B. (1911) Cambridge Medieval History. Volume 1, p.418