Afrikaans (/ɐfriˈkɑːns/) | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 7.200.000 (2016 ) |
Oficial a | Sud-àfrica, Namíbia |
Autòcton de | Botswana, Districte Central, Districte de Ghanzi, Districte de Kgalagadi, Districte de Kgatleng, Districte del Sud, Sud-àfrica i Àfrica Austral |
Estat | Sud-àfrica, Botswana, Namíbia, Zàmbia i Zimbàbue |
Distribució de l'afrikaans | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües frànciques baix fràncic | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Die Taalkommissie |
Història | història dels afrikaans |
Codis | |
ISO 639-1 | af |
ISO 639-2 | afr |
ISO 639-3 | afr |
SIL | afr |
Glottolog | afri1274 |
Linguasphere | 52-ACB-ba |
Ethnologue | afr |
ASCL | 1403 |
Linguist List | afr |
IETF | af |
L'afrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el segle xvii per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.[1][2]El nom afrikaans és un mot neerlandès que vol dir, simplement, «africà».[3]