_in_1936_at_Princeton_University.jpg)
Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. És considerat el pare de la informàtica moderna.
Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. Sota els serveis d'intel·ligència britànics, i al llarg de la Segona Guerra Mundial, va treballar a Bletchley Park, el centre de criptografia britànic, on va dirigir durant un temps el Hut 8, la secció responsable de la criptoanàlisi naval alemanya. Va desenvolupar unes quantes tècniques per desxifrar els codis alemanys, inclosa la "bomba", una màquina electromecànica que podia desxifrar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma. Això va ser crucial per al desenvolupament de la Batalla de l'Atlàntic. Va ser el primer científic que va usar computadores amb aplicacions a la matemàtica.
Va ser perseguit el 1952 pel servei d'intel·ligència britànic a causa de la seva homosexualitat.[1] Per no anar a la presó, Turing va acceptar sotmetre's a un tractament d'hormones (estrògens) que s'utilitzava en aquella època per la reorientació sexual. Turing va acabar suïcidant-se el 1954 menjant-se una poma amb cianur.
El 10 de setembre de 2009, després d'una campanya a Internet, el primer ministre britànic Gordon Brown es va disculpar per la forma en què Turing va ser tractat després de la guerra.[2]
El 2019 el banc d'Anglaterra va anunciar que els nous bitllets de 50 lliures (en circulació a partir de 2021) portarien la imatge de Turing.
- ↑ El cas Turing
- ↑ «Treatment of Alan Turing was “appalling” - PM». Arxivat de l'original el 2009-09-12. [Consulta: 11 setembre 2009].