 Moneda del regnat d'Aldfrith. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 600  |
| Mort | 705 (Gregorià) (95/105 anys) Driffield (Anglaterra) (en)  |
| Rei de Northúmbria | |
| 685 – 704 ← Egfrid de Northúmbria – Eadwulf I de Northúmbria → | |
| Rei de Northúmbria | |
| 665 (Gregorià) – 670 (Gregorià) ← Egfrid de Northúmbria – Eadwulf I de Northúmbria → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Rei |
| Cònjuge | Cuthburh |
| Fills | Osred Osric |
| Pares | Oswiu i Fin |
| Germans | Alfleda Osthryth Aelfwine de Deira Alhfrith Egfrid de Northúmbria |
Aldfrith, (mort el 14 de desembre de 704 o 705) de vegades anomenat Aldfrid, Aldfridus (llatí), o Flann Fína Mac Ossu (irlandès clàssic) va ser rei de Northúmbria des del 685 fins a la seva mort. És descrit per escriptors com Beda, Alcuí i Stephen de Ripon com un home de gran saviesa. La seva ànsia de coneixement el va portar a comprar llibres i els que el volien plaure li regalaven. Es conserven algunes de les obres que va adquirir i cartes adreçades a ell. El seu regnat va ser relativament pacífic, entelat solament per les disputes amb el bisbe Wilfrid, figura important en l'església de Northúmbria.
Aldfrith era fill d'Oswiu i d'una princesa irlandesa anomenada Fín. La data del seu naixement és desconeguda. Oswiu va morir el 670 i li va succeir el seu fill Egfrid. Com a fill menor, Aldfrith va ser educat per seguir la carrera eclesiàstica. Tanmateix, quan Egfrid va morir a la batalla de Nechtansmere el 685, Aldfrith va ser reclamat novament a Northúmbria, i proclamat rei.
Beda remarca que en el seu regnat «va restaurar hàbilment la destrossada fortuna del regne i, encara que de forma més petita, les fronteres».[1] En el seu regnat es van crear obres d'art com els Evangelis de Lindisfarne i el Codex Amiatinus, i s'acostuma a veure com el començament de l'edat d'or de Northumbria.
- ↑ Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, llibre IV, capítol 26