|
Per a altres significats, vegeu «Alemany (desambiguació)». |
| Deutsch ([dɔʏtʃ]) | |
|---|---|
  | |
| Altres noms | Standarddeutsch, Hochdeutsch |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 130 milions |
| Parlants nadius | 76.540.740 (2019 ) |
| Rànquing | 9 |
| Oficial a |  Alemanya Àustria Bèlgica Municipis del Brasil Liechtenstein Luxemburg Namíbia (llengua nacional) Municipis de Polònia Suïssa Tirol del Sud (Itàlia) Unió Europea. |
| Autòcton de | Europa. |
| Estat | Alemanya Àustria Suïssa (Als cantons germanòfons) Liechtenstein Luxemburg  Itàlia (Tirol del Sud) Bèlgica (a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica i a Malmedy) Polònia (sobretot a Oppeln i Silèsia)  França (Alsàcia i Lorena)  Romania (sobretot a Transsilvània) A més a més, és parlat per nombroses minories al sud, al centre i l'est d'Europa, Àsia central, Àfrica del Sud (sobretot a Namíbia, però també a Sud-àfrica) i Amèrica (especialment al sud del Brasil i als Estats Units). |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals South Germanic (en)  | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet alemany i alfabet llatí |
| Institució de normalització | Cap institució |
| Estudiat per | germanística i Llengües teològiques |
| Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
| Codis | |
| ISO 639-1 | de |
| ISO 639-2 | ger/deu |
| ISO 639-3 | deu |
| SIL | GER |
| Glottolog | stan1295 |
| Ethnologue | deu |
| ASCL | 1301 |
| IETF | de |
L'alemany (Deutsch [dɔʏtʃ] 
escoltar (?·pàg.)) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central. És la llengua oficial o cooficial i la més parlada d'Alemanya, Àustria, Suïssa, el Tirol del Sud (Itàlia), la Comunitat Germanòfona de Bèlgica i Liechtenstein. També és una de les tres llengües oficials de Luxemburg i llengua cooficial al Voivodat d'Opole a Polònia. Les llengües més semblants a l'alemany són els altres membres de la branca de llengua germànica occidental: l'afrikaans, el neerlandès, l'anglès, el frisó, el baix alemany, el luxemburguès i l'ídix. També n'hi ha similituds rellevants de vocabulari amb el danès, el noruec i el suec, tot i que pertanyen al grup germànic septentrional. L'alemany és el segon idioma germànic més difós després de l'anglès. El nom en català prové del francès medieval, llengua que va acabar donant a la totalitat dels alemanys una designació que originàriament només era vàlida per al poble dels alamans.[1]
És una de les principals llengües del món: l'alemany és la primera llengua de gairebé 100 milions de persones en tot el món i la llengua materna més parlada a la Unió Europea.[2][3] Juntament amb el francès, l'alemany és la segona llengua estrangera més freqüent a la UE després de l'anglès, i és la segona llengua més parlada de la UE quant a parlants globals.[4] L'alemany també és la segona llengua estrangera més àmpliament ensenyada a la UE després de l'anglès a l'escola primària (però la tercera després de l'anglès i el francès en un nivell secundari inferior),[5] la quarta llengua no anglesa més estesa als Estats Units[6] (després de l'espanyol, el francès i la llengua de signes americana), i el segon idioma científic més utilitzat,[7] així com el segon idioma més utilitzat en llocs web després de l'anglès.[6] Els països de parla alemanya ocupen el cinquè lloc quant a la publicació anual de nous llibres, i una desena part de tots els llibres (inclosos els llibres electrònics) es publiquen en alemany.[8] Al Regne Unit, l'alemany i el francès són les llengües estrangeres més sol·licitades per les empreses (amb un 49% i un 50% d'empreses que identifiquen aquestes dues llengües com les més útils, respectivament).[9]
L'alemany és un llengua fusional amb quatre casos per a substantius, pronoms i adjectius (nominatiu, acusatiu, genitiu i datiu), tres gèneres (masculí, femení i neutre), dos números (singular i plural) i verbs forts i febles. La majoria del vocabulari de l'alemany deriva de l'antiga branca germànica de la família lingüística indoeuropea. A més a més, una part de les paraules alemanyes deriven del llatí i el grec, i en una escala menor, del francès i l'anglès modern. Amb tres variants estandarditzades lleugerament diferents, l'alemany és un llenguatge pluricèntric. També és notable pel seu ampli espectre de dialectes, amb moltes varietats úniques existents a Europa i també en altres parts del món.[2] A causa de la limitada intel·ligibilitat entre certes varietats i l'alemany estàndard, així com la manca d'una diferència científica indiscutible entre un «dialecte» i una «llengua»,[2] algunes varietats alemanyes o grups dialectals (per exemple, el baix alemany o el plautdietsch)[10] en alguns casos es consideren «llengües» o en d'altres «dialectes».
- ↑ Aquest mot apareix citat per primer cop el 289 dC amb la forma alamanni.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ammon, Ulrich. Die Stellung der deutschen Sprache in der Welt (en alemany). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2014-12-12. ISBN 9783110393187.
- ↑ Vasagar, Jeevan «German 'should be a working language of EU', says Merkel's party» (en anglès). The Daily Telegraph, 18-06-2013. ISSN: 0307-1235.
- ↑ «Europeans and their Languages», 06-01-2016. Arxivat de l'original el 2016-01-06. [Consulta: 3 febrer 2019].
- ↑ «More than 80% of primary school pupils in the EU were studying a foreign language in 2013 (PDF)» (en anglès). Eurostat, 24-09-2015.
- ↑ 6,0 6,1 Modern Language Association, Febrer 2015, Enrollments in Languages Other Than English in United States Institutions of Higher Education, Fall 2013. (anglès) Consultat el 7 de juliol de 2015.
- ↑ «Why learn German? - Ten Reasons to Learn German - Goethe-Institut». [Consulta: 3 febrer 2019].
- ↑ «Programs and Courses: German Studies, Department of European Studies, San Diego State University» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-04-11. [Consulta: 3 febrer 2019].
- ↑ Burns, Judith «'Too few pupils' learning languages» (en anglès). BBC News, 22-06-2014.
- ↑ Jan Goossens: Niederdeutsche Sprache: Versuch einer Definition. In: Jan Goossens (Hrsg.): Niederdeutsch: Sprache und Literatur. Karl Wachholtz, 2. Auflage, Neumünster 1983, S. 27; Willy Sanders: Sachsensprache, Hansesprache, Plattdeutsch: sprachgeschichtliche Grundzüge des Niederdeutschen. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 1982, ISBN 3-525-01213-6, S. 32 f.; Dieter Stellmacher: Niederdeutsche Sprache. 2. Auflage, Weidler, Berlin 2000, ISBN 3-89693-326-4, S. 92.