Alexandre Angelico

Plantilla:Infotaula personaAlexandre-Angélique de Talleyrand-Périgord

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Alexandre Angélique de Talleyrand-Périgord
(fr) Alexandre-Angélique de Talleyrand-Périgord Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 octubre 1736 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort20 octubre 1821 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNotre-Dame de París Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe catòlic
9 setembre 1817 –
← Jean-Sifrein MauryHyacinthe-Louis de Quélen →
Cardenal
28 juliol 1817 –
Arquebisbe de París
28 juliol 1817 – 1821
← Jean-Sifrein MauryHyacinthe-Louis de Quélen →
Gran capellà de França
1814 – 1821
← Joseph FeschGustave-Maximilien-Juste de Croÿ-Solre →
Arquebisbe catòlic
27 octubre 1777 – 8 novembre 1816
← Charles Antoine de La Roche-AymonJean Charles de Coucy →
Arquebisbe titular
1r desembre 1766 –
Par de França
Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióPrytanée National Militaire Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic (1761–), polític Modifica el valor a Wikidata
Consagració27 de desembre de 1766
per Charles-Antoine de la Roche-Aymon
Proclamació cardenalícia21 de febrer de 2001
per Pius VII
Altres ocupacionsArquebisbe de Reims
Arquebisbe de París
Gran Almoiner de França
Família
ParesDaniel-Marie Anne de Talleyrand-Périgord Modifica el valor a Wikidata  i Marie Elisabeth Chamillart Modifica el valor a Wikidata
GermansGabriel-Marie de Talleyrand-Périgord
Charles-Daniel de Talleyrand-Périgord
Louis-Marie de Talleyrand-Périgord Modifica el valor a Wikidata
Premis


Alexandre Angelico (París, Regne de França, 16 d'octubre de 1736 - 20 d'octubre de 1821) fou un religiós i polític francès. Aquest cardenal i polític francès era fill del marquès Daniel de Talleyrand va estudiar al Seminari de Sant Sulpici i el 1766 fou nomenat coadjutor de l'arquebisbe de Reims, de 1769 abat de Hautvilliers, el 1770 president substitut de l'assemblea quinquennal del clero i el 1777 arquebisbe de Reims. Elegit el 1789 diputat del clero en els Estats generals, defensà tots els principis i hagué d'emigrar a Alemanya, on fou el conseller íntim del comte de Provença. En pujar aquest al tron amb el nom de Lluís XVIII tornà a França i aconseguí la dignitat de par. Durant la segona Restauració resta un cert temps encarregat de l'administració general de cultes (1816). Prengué part en la negociació del Concordat de 1817, essent creat el mateix any cardenal i anomenat arquebisbe de París, si bé no prengué possessió fins al 1819. En aquest càrrec serví amb gran zel a l'església.