Tipus | Alfabet |
---|---|
Llengües | frigi |
Període | Des del Segle VIII aC |
Sistema pare | Jeroglífics egipcis
|
Sistemes germans | Alfabet lidi, Alfabet cari, Alfabet lici, Alfabet pisidi, Alfabet sidètic |
L'alfabet frigi és l'escriptura usada en el primers textos en idioma frigi.
Aquest es remunta a l'alfabet fenici del segle VIII aC i es va utilitzar fins al segle IV aC (inscripcions "antigues frigíes"), després va ser substituït per l'alfabet comú grec (inscripcions "nou-frigíes") des del segle I al III dC. Al derivar del fenici, l'alfabet frigi té moltes similituds amb ell, i és gairebé idèntic als primers alfabets grecs occidentals.
L'alfabet consta de 19 lletres: 5 vocals (a, e, i, o, u) i 14 consonants (b, g, d, v, z, y, k, l, m, n, p, r, s, t).[1] Tanmateix es va emprar en les inscripcions del dialecte mísic una variant de l'alfabet frigi aquesta presentava una lletra addicional, l'anomenada "S mísia". Un fet important i característic de l'escriptura frígia és que les seves paraules solen estar separades per espais o per tres o quatre punts espaiats verticalment. Aquesta escriptura normalment també era d'esquerra a dreta ("dextrovers"), però aproximadament una sisena part de les inscripcions es van escriure de dreta a esquerra ("sinistrovers").[2] A les inscripcions de diverses línies sol haver-hi una grafia de bustrofedon (unes quantes dotzenes d'inscripcions).[3][4]