Tipus | alfabet, escriptura natural i alfabet bicameral |
---|---|
Llengües | grec, grec antic i pòntic |
Creació | segle IX aC |
Basat en | alfabet fenici |
ISO 15924 | Grek (200 ) |
Direcció del text | d'esquerra a dreta |
Interval Unicode | U+0370-03FF, U+1F00-1FFF i U+10140-1018F |
Alfabet grec | |||
---|---|---|---|
Αα | Alfa | Νν | Ni |
Ββ | Beta | Ξξ | Ksi |
Γγ | Gamma | Οο | Òmicron |
Δδ | Delta | Ππ | Pi |
Εε | Èpsilon | Ρρ | Ro |
Ζζ | Zeta | Σσς | Sigma |
Ηη | Eta | Ττ | Tau |
Θθ | Theta | Υυ | Ípsilon |
Ιι | Iota | Φφ | Fi |
Κκ | Kappa | Χχ | Khi |
Λλ | Lambda | Ψψ | Psi |
Μμ | Mi | Ωω | Omega |
Altres caràcters | |||
Digamma | Stigma | ||
Heta | San | ||
Qoppa | Sampi | ||
Sho |
L'alfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC. És el primer alfabet complet, és a dir, un sistema d'escriptura amb caràcters diferents per a cada vocal i cada consonant. Actualment es fa servir per a escriure el grec modern i també per a designar unitats de diversos tipus (en matemàtiques, física, astronomia, etc.). És l'avantpassat de l'alfabet llatí i de l'alfabet ciríl·lic, entre d'altres.