 | |
| Tipus | alfabet, Mongolian writing system (en)  , escriptura natural, escriptura de caixa única i sistema d'escriptura alfabètic  |
|---|---|
| Llengües | mongol, manxú, daur i evenki |
| Creador | Tata Tonga |
| Creació | 1204 |
| Basat en | alfabet uigur antic |
| ISO 15924 | Mong (145 ) |
| Direcció del text | vertical d'esquerra a dreta i d'esquerra a dreta |
| Interval Unicode | U+11660-1167F i U+1800-18AF |
L'alfabet mongol o escriptura mongol tradicional o clàssica (en escriptura mongol: ᠮᠣᠩᠭᠣᠯ
ᠪᠢᠴᠢᠭ, Mongγol bičig; en alfabet ciríl·lic mongol: Монгол бичиг Mongol bichig), també conegut com a Hudum Mongol bichig, va ser el primer sistema d'escriptura creat específicament per a la llengua mongol, i fou el més usat fins a la introducció del ciríl·lic el 1946. Derivat de l'antic alfabet uigur, el mongol és un autèntic alfabet, amb lletres diferents per a consonants i per a vocals.[1] L'alfabet mongol ha estat adaptat per escriure llengües com l'Oirat i el Manxú. S'han utilitzat alfabets basats en aquesta escriptura clàssica vertical a la Mongòlia Interior i altres parts de la Xina fins a l'actualitat per escriure mongol, Xibe i, experimentalment, Evenki.
- ↑ Campbell, George L. Handbook of Scripts and Alphabets (en anglès). Psychology Press, 1997. ISBN 978-0-415-18344-4.