 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Irwin Allen Ginsberg (Paterson, Nova Jersey, 3 de juny del 1926 - 5 d'abril del 1997) fou un poeta beat estatunidenc. Enllaç entre el moviment beat dels anys cinquanta i els hippys dels anys seixanta, va compartir amistat amb Jack Kerouac, Neal Cassady, William S. Burroughs, Patti Smith, Gregory Corso, Herbert Huncke, Rod McKuen i Bob Dylan, entre d'altres. La poesia de Ginsberg estava molt influïda pel modernisme, el romanticisme, el beat i la cadència del jazz, a més, per la seva pràctica del budisme Kagyu i el seu origen jueu. Es considerava hereu de William Blake i de Walt Whitman. La potència dels poemes de Ginsberg, els seus llargs versos i la seva exuberància del Nou Món, reflectien la continuïtat de la inspiració que reclamava. Altres influències també incloïen al poeta estatunidenc William Carlos Williams.
La principal obra de Ginsberg, Howl, és molt coneguda per la seva frase d'obertura: "He vist les millors ments de la meva generació destruïdes per la bogeria". L'obra es va considerar escandalosa en el moment de la seva publicació per la cruesa del llenguatge, que sovint és explícit. Poc temps després de la seva publicació, el 1956, per una petita editora de San Francisco, l'obra fou prohibida. La prohibició fou un cas cèlebre entre els defensors de la primera esmena de la Constitució dels Estats Units; fou anul·lada, després que el jutge Clayton W. Horn declarés que el poema posseïa importància social redemptora. Les idees polítiques llibertàries i en general antisistema de Ginsberg van atreure l'atenció de l'FBI, institució policial que el va considerar com una greu amenaça per la seguretat.
És, en part, interessant ressaltar que la segona part de Howl va estar inspirada i escrita principalment durant una visió causada pel peiot. Ginsberg va intentar escriure nombrosos poemes sota la influència de diferents tipus de droga, incloent-hi l'àcid lisèrgic o LSD. Aquesta pràctica era una manifestació específica del seu enfocament experimental de caràcter més general; per exemple, també va escriure poemes recitant-los, enregistrant-los en cintes i transcrivint-ne els resultats.
En els seus escrits i en la seva vida, Ginsberg defensava la llibertat i l'autenticitat. Molts dels seus poemes són extremadament sincers i directes. Per exemple, en "Kaddish", descriu la bogeria de la seva mare en termes ben clars. En "Many Loves", descriu el seu primer contacte sexual amb Neal Cassady, que fou el seu amant i amic. Algun dels seus poemes posteriors se centren en la seva relació amb Peter Orlovsky, el seu amant de tota la vida a qui va dedicar Kaddish and Other Poems.
El seu viatge espiritual aviat va començar amb visions espontànies i va continuar amb un viatge a l'Índia i una trobada casual en un carrer de Nova York amb Chögyam Trungpa, Rinpoche, un budista tibetà mestre de meditació de l'escola Vajrayana, que va esdevenir el seu amic i mestre durant tota la vida.
En la seva vida política, fou un iconoclasta, utilitzant el seu enginy i el seu humor per a lluitar per la causa de la llibertat personal dels altres, sovint arriscant-se a si mateix. Ginsberg va ajudar a finançar l'School of Disenbodied Poetics de Jack Kerouac a la Universitat de Naropa, a Boulder (Colorado), una escola formada per Chögyam Trungpa, Rinpoche. També fou cofundador, al costat del poeta francès Jean Jacques Lebel, d'un dels festivals de poesia més importants del món, conegut com a Poliphonix.
El Ministeri de Cultura francès el va nomenar Cavaller de l'orde de les Arts i les Lletres l'any 1993.