Alonso Berruguete

Plantilla:Infotaula personaAlonso Berruguete

Estàtua a Madrid per (Josep Alcoverro i Amorós)
Biografia
Naixementc. 1486 Modifica el valor a Wikidata
Paredes de Nava (província de Palència) Modifica el valor a Wikidata
Mortsetembre 1561 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escultor, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
Activitat1495 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata - 1561 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParePedro Berruguete
Elvira González Modifica el valor a Wikidata

Alonso Berruguete[1] (Paredes de Nava, Palència, 1490Toledo, 1561) fou un escultor castellà del Manierisme, fill del pintor Pedro Berruguete.[2] Els seus grans retaules l'acrediten com l'escultor peninsular més eminent del seu segle.

Va aprendre pintura i escultura al taller familiar; les seves obres de llavors evidencien el contacte amb els escultors actius a Castella, fonamentalment a Burgos, Àvila, Valladolid i Palència. Des de 1507 va estar a Itàlia ampliant els seus coneixements de pintura, principalment a Florència, on hagué d'arribar cap a 1512. Allí és citat diverses vegades per Giorgio Vasari, qui constata els seus contactes amb Bramante, Miguel Ángel i Leonardo da Vinci. Va estar entre els manieristes toscans deixebles d'Andrea del Sarto i hi ha qui afirma que va participar activament en la gènesi del Manierisme pictòric florentí. Va copiar el Laocoont i els seus fills acabat de ser descobert a Roma per encàrrec de Bramante, i això fa suposar que s'alineava en el grup rival de Michelangelo Buonarroti.

Els llargs anys d'estada a Itàlia li van permetre conèixer profundament als mestres del Quattrocento i els models de l'escultura grecollatina clàssica; a la seva obra hi ha una admiració profunda per l'obra de Donatello, qui li inspira alguns tipus, i, per descomptat, Miguel Ángel, pels seus volums rotunds i la terribilitá de la seva obra final. De Leonardo da Vinci va aprendre a individualitzar els rostres, malgrat la qual cosa totes les influències van confluir a un estil molt personal i un temperament fortament expressiu, que es reflecteix a les seves figures d'un contorn angulós que reviu l'estètica del Gòtic. Vasari considera que a Florència va copiar els cartrons de Miguel Ángel realitzats per a la decoració de la Sala del Gran Consell.

Una de les seves obres més importants va ser el cadirat del cor de la catedral de Toledo.

  1. Borras Vilaplana, Ramon «¿Un relieve de Berruguete en Lérida?». Ilerda, núm. XXIV, 1960, pàg. 151-155.
  2. «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Alonso Berruguete». [Consulta: 21 setembre 2018].