Ambligonita

Ambligonita
Fórmula química	LiAlPO₄F
Epònim	angle i obtuse angle (en)
Nom IUPAC	fluorur fosfat d'alumini i liti
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.02
Dana	41.5.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Hàbit cristal·lí	prismàtic a forma columnar
Color	blanc, groc, gris, blavós, verdós
Macles	és comuna la macla polisintètica microscòpica
Exfoliació	perfecta, {110} bona
Fractura	desigual, semi-concoidal
Duresa	5,5 a 6
Lluïssor	vítria, grassa, nacrada
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent
Gravetat específica	2,98 a 3,11
Densitat	3,0 a 3,1
Lluïssor polida	greixosa a vítria (en gemmes)
Propietats òptiques	doble refracció, biaxial, pot ser positiva o negativa
Índex de refracció	na = 1.577 - 1.591, nb = 1.592 - 1.605, nc = 1.596 - 1.613
Birefringència	0.020 a 0.027
Pleocroisme	feble
Fluorescència	verd molt feble en ona llarga
Fosforescència	blau clar en ona llarga i ona curta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Aby
Referències	[1]

L'ambligonita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de l'ambligonita. Va ser descobert a Saxònia per August Breithaupt, un mineralogista alemany, l'any 1817, i nomenat per ell del grec amblus (embotat) i gonia (angle), a causa de l'angle obtús que es forma en la seva exfoliació.