(es) Cordillera de los Andes  | |||||
| |||||
| Tipus | serralada | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Amèrica del Sud | ||||
| |||||
| Serralada | Serralada americana | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 6.962 m | ||||
| Dimensió | 500 ( ) × 7.000 ( ) km | ||||
| Punt més alt | Aconcagua (6.964 m ) | ||||
| Travessa | Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador, Perú, Veneçuela i Argentina | ||||
| Superfície | 3.300.000 km² | ||||
| Història | |||||
| Període | Mesozoic | ||||
| Cronologia | |||||
| Zonda | |||||
La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela). En aquests dos darrers països es ramifica i arriba fins quasi el Carib.
La seva part meridional serveix de frontera natural entre Xile i l'Argentina. A la zona central, els Andes s'eixamplen i formen una regió de terres altes coneguda com l'Altiplà o Altiplà Andí. L'Altiplà és compartit pel Perú, Bolívia i Xile. La serralada s'estreny de nou al nord del Perú i es torna a eixamplar a Colòmbia.
La seva màxima altitud és el cim de l'Aconcagua, en la província de Mendoza (l'Argentina). És la muntanya més alta d'Amèrica, i queda just per sota de l'alçada dels 7.000 metres, existint en canvi 102 pics amb més de 6.000 metres d'altitud.
La serralada dels Andes es va formar al final de l'era secundària, durant el període anomenat Cretaci superior, pel moviment de subducció de la placa de Nazca sota la placa sud-americana. Els moviments sísmics i l'activitat volcànica posterior han tingut molta més importància en la configuració del relleu que els agents erosius externs. En la morfologia actual s'hi troben elevades serralades, juntament amb extensos altiplans longitudinals paral·lels als gran eixos muntanyosos.
