Aquest article tracta sobre el Principat d'Andorra. Vegeu-ne altres significats a «Andorra (desambiguació)». |
Tipus | país i estat sobirà | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | El gran Carlemany | ||||
Lema | «Virtus Unita Fortior» La virtut unida és més forta | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Andorra la Vella | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 85.101 (2023) (181,84 hab./km²) | ||||
Gentilici | andorrà, andorrana | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Diòcesi | (Arxiprestat de les Valls d'Andorra) | ||||
Superfície | 468 km² | ||||
Aigua | 0 % | ||||
Punt més alt | Comapedrosa (2.942 m) | ||||
Punt més baix | Valira (840 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1278 | ||||
Dia festiu | |||||
Organització política | |||||
Forma de govern | coprincipat parlamentari | ||||
Òrgan executiu | Govern d'Andorra | ||||
Òrgan legislatiu | Consell General d'Andorra , (Escó: 28) | ||||
• Copríncep laic | Joan-Enric Vives i Sicília (2003–) Emmanuel Macron (2017–) | ||||
• Cap | Xavier Espot Zamora (2019–) | ||||
Membre de | Organització Mundial de la Salut Consell d'Europa Interpol (1987–) Visa Waiver Program (1991–) Organització de les Nacions Unides (1993–) UNESCO (1993–) Unió Internacional de Telecomunicacions (1993–) Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (1996–) Organització Mundial de Duanes (1998–) Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (2003–) Organització Internacional de la Francofonia (2004–) Organització Meteorològica Mundial (2018–) | ||||
PIB nominal | 3.325.145.407 $ (2021) | ||||
Moneda | euro | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .ad | ||||
Prefix telefònic | +376 | ||||
Telèfon d'emergències | 112, 110, 116 i 118 | ||||
Codi país | AD | ||||
Lloc web | govern.ad |
Andorra[1] (pronunciat en català occidental IPA: [anˈdɔ.ra], i en català oriental IPA: [ənˈdɔ.rə]), oficialment Principat d'Andorra,[2] és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França. Limita amb Catalunya del Sud al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya), amb Catalunya del Nord al nord-est (comunes de Porta i Portè) i amb el departament franco-occità de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km²,[3] i és un dels cinc microestats del continent (sense comptar Luxemburg, que no es considera un microestat), dels quals és el més gran[4] i el més populós[5] amb una població de 81.588 habitants, dels quals 38.867 són de nacionalitat andorrana.[6] També és més gran que l'altre microestat europeu, el de Malta.[4]
Fins al 1993 –durant 715 anys– Andorra estigué governada per dos senyors feudals, el bisbe del bisbat d'Urgell i els hereus del títol del comtat de Foix, comtat que amb el temps va acabar en mans de la Corona de França i després de la revolució a la República Francesa.[7] Actualment està constituït com un estat social i democràtic de Dret, el règim polític del qual és el coprincipat parlamentari, i té com partits d'estat el bisbe d'Urgell (actualment Joan Enric Vives i Sicília) i el president de la República Francesa (actualment Emmanuel Macron). Xavier Espot Zamora és l'actual cap del Govern d'Andorra, i el català n'és l'únic idioma oficial,[8] si bé els usos lingüístics habituals de la població s'estenen també a altres llengües.[9]
D'ençà de la Segona Guerra Mundial, Andorra ha passat de ser un país pobre i aïllat a tenir una puixant economia que atrau immigració gràcies al turisme[7] i a l'esforç que es fa per atreure noves empreses i millorar la competitivitat, la innovació i la sostenibilitat de l'economia al Principat.[10] Andorra es va considerar un paradís fiscal,[11][12] cosa que no succeeix actualment i, per tant, no apareix a la llista grisa de països no cooperants de l'OCDE.[13] Andorra té un marc fiscal competitiu i es considerava el 2017 com el segon país del món més atractiu per a invertir.[14]
El Principat d'Andorra té una afinitat molt forta amb Catalunya: la llengua oficial és el català, les seves institucions es basen en el dret català, un gran nombre dels habitants són catalans i, finalment, el principat sencer forma part de la diòcesi d'Urgell, divisió eclesiàstica catalana.[2]
Tant a Andorra com a Catalunya s'utilitza sovint el nom històric de les Valls d'Andorra. Aquest nom prové del relleu andorrà, format per diverses valls que pertanyen principalment a la conca de la Valira (afluent del Segre), exceptuant la capçalera de l'Arieja, que desemboca a la Garona.[15]
No té forces armades pròpies (tot i que històricament tenia sometent) i la seva defensa és responsabilitat d'Espanya i França.[16] En cas d'emergències i/o desastres naturals, com per exemple per les inundacions ocasionades pels aiguats del 1982, es convoca el sometent format per homes majors de 18 anys i de nacionalitat andorrana;[17] la llei contempla que només han de ser convocats en cas que no hi hagi un nombre suficient de policies disponible.[18]