Andrea Doria

Plantilla:Infotaula personaAndrea Doria

Retrat d'Andrea Doria, c. 1520, per Sebastiano del Piombo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAndrea d'Oria
30 novembre 1466 Modifica el valor a Wikidata
Oneglia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1560 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaesglésia de sant Mateu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i domini militar Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCondottiero i almirall
Carrera militar
LleialtatRepública de Gènova Modifica el valor a Wikidata
Rang militaralmirall
general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de la Lliga de Cognac Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa Doria Modifica el valor a Wikidata
CònjugePeretta Usodimare Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 2fa27deb-ae3c-44b8-a8c8-d55cf7b4e254 Songkick: 236275 Modifica el valor a Wikidata
Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino.

Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria;[1] Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès. El 1528 passà del servei de Francesc I de França al de Carles I d'Espanya. Un vaixell de passatgers de luxe, el SS Andrea Doria va portar el seu nom, així com l'asteroide (2175) Andrea Doria i el club esportiu SG Andrea Doria.

El suport del seu estol donà a Carles I un lleuger predomini a la Mediterrània occidental davant francesos, turcs i barbarescos. Les seves galeres realitzen l'empresa de Coró i Patres en 1532[2] i ajuden la de Jornada de Tunis[3] (1535) i la Jornada d'Alger (1541). El 1531 fou fet príncep de Melfi.

  1. Grillo. Elogi storici di Cristoforo Colombo e di Andrea D'Oria (en italià). Stamperia reale, 1781. 
  2. Trascasas Casares, Mercedes. Genesii Sepvlvedae de Bello Africo. UNED, 2013, p. lxiv. ISBN 8436266455. 
  3. Barado y Font, Francisco. Museo militar: Edad antigua - 1556 (en castellà). J. Agustí, 1883, p. 586.