Andrea Mantegna

Plantilla:Infotaula personaAndrea Mantegna

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1431 Modifica el valor a Wikidata
Isola Mantegna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 1506 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasilica de Sant'Andrea Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra Lluís III Gonzaga
1468 –
Pintor de cambra Lluís III Gonzaga
1460 – 1506 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaCasa del Mantegna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicItalians Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Venècia
Pisa
Roma
Florència
Pàdua
Màntua
Verona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant, gravador, escultor, gravador de coure, il·luminador, artista visual Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura d'història, art sacre, al·legoria, pintura d'animals, pintura mitològica, retrat i pintura religiosa Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixement italià i Renaixement Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancesco Squarcione Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGaspare da Padova (en) Tradueix i Bernardino Mantegna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeNicolosia Bellini (1453 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLudovico Mantegna, Francesco Mantegna, Bernardino Mantegna Modifica el valor a Wikidata
ParentsGentile Bellini, cunyat
Giovanni Bellini, cunyat
Jacopo Bellini, sogre Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 5912ad97-58fd-4179-b3f7-1d5602af40f0 Discogs: 2250238 Modifica el valor a Wikidata
L'agonia al jardí (1455) National Gallery de Londres és el cim de l'estil primerenc de Mantegna

Andrea Mantegna (Isola di Carturo, c. 1431 – Màntua, 13 de setembre de 1506) va ser un artista italià del Renaixement. Va ser un estudiós meticulós de l'arqueologia romana i gendre de Jacopo Bellini. Com altres artistes de l'època, Mantegna va experimentar amb la perspectiva per obtenir millors resultats, per exemple baixant l'horitzó per crear la sensació de major monumentalitat. Els seus paisatges rocallosos, metàl·lics i amb figures amb aparença pètria palesen una concepció clarament escultòrica de la pintura. Va dirigir un taller que va ser el principal productor de gravats a la Itàlia d'abans del 1500.[1]

  1. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.60. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].