  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Andrea di Pietro della Gondola 8 novembre 1508 ↔ 30 novembre 1508 Pàdua (República de Venècia) |
| Mort | c. 19 agost 1580 (71 anys) Vicenza (República de Venècia) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura |
| Lloc de treball | Vèneto Venècia Vicenza Udine |
| Ocupació | arquitecte, teòric de l'art |
| Activitat | 1537 (Gregorià) - 1580 (Gregorià) |
| Membre de | |
| Professors | Bartolomeo Cavazza (en)  i Gian Giorgio Trissino |
| Alumnes | Vincenzo Scamozzi |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Allegradonna |
 | |
Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.[1]
Projectà nombroses vil·les i palaus, especialment a Venècia, Vicenza i als seus voltants, on moltes de les seves obres són protegides per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Palladio, influït per l'arquitectura grega i romana, principalment Vitruvi,[2] és àmpliament considerat com l'arquitecte més influent i més imitat de tota la Història de l'Arquitectura a Occident. De fet, els centenars i milers de cases, esglésies, edificis públics amb façanes simètriques i semicolumnes adossades, rematats per un frontó, deriven d'una forma o altra dels dissenys d'Andrea Palladio.
Durant moltes generacions i per part de moltes escoles d'arquitectura, particularment al món anglosaxó, s'ha considerat la seva arquitectura com el paradigma de la tradició clàssica.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.146. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Palladio, 1965, p. v.