Anomalia mitjana

El cos p orbita (en una òrbita el·líptica) al voltant del cos s. El centre c del cercle auxiliar és el centre de l'el·lipse i el seu radi és igual al semieix major d'aquesta. L'anomalia mitjana M és l'angle czy. El punt z és el periàpside de l'òrbita i el punt y és tal que l'àrea del sector circular c-z-y és igual a l'àrea del sector el·líptic s-z-p multiplicada pel factor d'escala que és la ràtio entre l'eix major i l'eix menor de l'el·lipse. O, en altres paraules, l'àrea del sector circular c-z-y és igual a l'àrea s-z-x.
L'angle E és l'anomalia excèntrica i l'angle S és l'anomalia veritable[1]

L'anomalia mitjana (símbol ) és un dels elements orbitals. S'utilitza per a especificar la posició d'un cos celeste en la seva òrbita. Es defineix com la fracció del període orbital que ha transcorregut des de l'últim pas de l'objecte pel periàpside, expressat com un angle.

En aquest diagrama, l'anomalia mitjana és l'angle que va des del periheli fins a la posició del planeta fictici mitjà (de color verd).
  1. ↑ Montenbruck, Oliver. Practical Ephemeris Calculations (en anglès). Springer-Verlag, 1989, p. 44. ISBN 0-387-50704-3.