Una antologia, un florilegi o analectes (plural) es diu d'un recull d'obres o citacions significatives escollides amb criteris històrics, temàtics, crítics o didàctics. Inicialment, s'utilitzava per designar una selecció de peces o citacions literàries, però per extensió la paraula va significar qualsevol selecció d'obres d'art, de citacions. La paraula prové del grec ἀνθολογία, anthologia «collida de flors»[1][2][3]
Al context literari, aquestes recopilacions d'obres són freqüents en poesia, faules, assajos o relats curts. Poden reunir tant diferents peces d'un autor com una selecció de peces de diferents autors que segueixen una mateixa temàtica o estil. La col·lecció completa d'obres d'un autor és coneguda com a Obres Completes o en llatí Opera Omnia. La forma antologia deriva de les recopilacions d'epigrames grecs, iniciades vers el s. II aC per Meleagre de Gadara a la seva Garlanda, les quals van ser posteriorment integrades en l'Antologia palatina, composta pel poeta romà d'Orient Constantí Cèfales al segle x.[4]
Exemples d'antologies destacables en la literatura catalana de l'últim segle són les que va realitzar Carles Riba de la poesia de Jacint Verdaguer (1922) i de Joan Maragall (1954); la Lectura Popular recollida per Francesc Matheu entre 1913 i 1920; Els poetes d'ara (1923-24) de Tomàs Garcés, i el projecte de Les millors obres de la literatura catalana que va dirigir Joaquim Molas.[4]
Exemples d'antologies en pel·lícules són l'argentina Relatos salvajes[5] (2014, Damián Szifron), la nord-americana Four Rooms (1995, Allison Anders, Alexandre Rockwell, Robert Rodriguez i Quentin Tarantino) o la francesa Contes Immoraux (1974, Walerian Borowczyk). Exemples d'antologies de televisió són la sèrie americana Alfred Hitchcock Presents o l'anglesa Black Mirror.