Aptitud

Per a altres significats, vegeu «Aptitud (biologia)».

En psicologia, l'aptitud (del llatí aptius = capaç per), és qualsevol característica psicològica que permet pronosticar diferències interindividuals en situacions futures d'aprenentatge. Caràcter o conjunt de condicions que fan a una persona especialment idònia per a una funció determinada.[1]

Mentre que en el llenguatge comú l'aptitud només es refereix a la capacitat d'una persona per realitzar adequadament una tasca, en psicologia engloba tant capacitats cognitives i processos com a característiques emocionals i de personalitat. Cal destacar també que l'aptitud està estretament relacionada amb la intel·ligència (vegeu: Intel·ligències múltiples) i amb les habilitats tant innates com adquirides fruit d'un procés d'aprenentatge.

  1. Pere Labernia. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina,1. Espasa Germans, 1864, p. 299– [Consulta: 11 abril 2011].