Aranzel

Pictograma del servei de duanes.

Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies en els productes exportats i importats, així com per als productes que transitin pel país.[1][2] S'estableix per protegir la indústria nacional d'un estat de la competència externa i per millorar els resultats de la balança comercial. Té l'avantatge que pot servir per estabilitzar un mercat i fer-lo més previsible, així com per iniciar negociacions comercials amb altres països. La seva imposició pot crear problemes entre governs o iniciar guerres comercials.[3][4][5]

El servei estatal responsable de recaptar els aranzels és l'oficina de duanes.[6] Els tres tipus d'aranzel més comuns són:[7]

  • Ad valorem: S'aplica sobre el preu de la mercaderia en conjunt.
  • Específic: És un aranzel preestablert que s'aplica sobre la quantitat (pes, volum...) o sobre la unitat de càrrega de la mercaderia.
  • Mixt: L'impost total es calcula sumant un aranzel específic i un d'ad valorem.
  1. Palomero Caro, Rafael; Pérez Rodríguez, Josep Maria. Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. núm. 14.. Barcelona: Castellnou, abril 2006, p. 23 (Col·lecció Minimanual). ISBN 84-9804-211-9. 
  2. «tariff | Definition, Types, Examples, & Facts» (en anglès). Britannica. Arxivat de l'original el 2022-10-15. [Consulta: 15 octubre 2022].
  3. Mochón Morcillo, Francisco. Principios de economía (en castellà). Madrid: McGraw-Hill, 1995, p. 445. ISBN 84-481-0319-X. 
  4. «dazio» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 15 octubre 2022].
  5. Nevil, Scott. «What Is a Tariff and Why Are They Important?» (en anglès). Investopedia, 01-04-2024. Arxivat de l'original el 2022-10-30. [Consulta: 31 octubre 2022].
  6. «duana». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2024-09-16. [Consulta: 31 octubre 2024].
  7. «aranzel». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2024-06-25. [Consulta: 30 octubre 2024].