L'arc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma. Geomètricament és més complicat de projectar però distribueix molt millor les forces dels elements que suporta, la qual cosa fa que es pugui augmentar l'altura de l'edifici i dotar-lo de majors obertures en les seves parets derivant les càrregues dels murs cap als arcs i pilastres. És més dinàmic i flexible, ja que s'adapta millor als espais que es volen cobrir. A Catalunya es comença a utilitzar ja al final del segle xii.[1]
L'arc ogival consta de dos segments d'arc que formen un angle a la clau (la dovella més alta), amb l'intradós còncau.[2]
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.129. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ de la Plaza Escudero, Lorenzo. Diccionario visual de términos arquitectónicos. (en castellà). 2a edició. Madrid: Ediciones Cátedra, 2009, p. 67. ISBN 9788437625065.