Aristarc de Samos

Plantilla:Infotaula personaAristarc de Samos

Estàtua commemorativa de l'any 2007 a la Universitat de Tesalónica. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ἀρίσταρχος ὁ Σάμιος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 310 aC Modifica el valor a Wikidata
Samos (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 230 aC Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEstrató de Làmpsac Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 992243

Aristarc (grec antic: Αρίσταρχος «Arístarkhos», llatí: Aristarchus) (ca.310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia. Va ser la primera persona que proposà el model heliocèntric del sistema solar, que col·locava el Sol, i no la Terra, en el centre de l'univers conegut.[1]

Va ser deixeble d'Estrató de Làmpsac, va viure la major part de la seva vida a Alexandria, i a la capital egípcia exercint de mestre en el seu museu.[2] Ptolemeu IV Filopàtor (rei 222-205 aC) li va encarregar l'educació del seu fill Ptolemeu V Epífanes (rei 204-180 aC) i també fou preceptor de Ptolemeu VIII Evergetes II Fiscó, (170-163 aC).

Interpretació d'Aristarc segons els escultors del segle XIX Georges Diebolt i Louis Merley. Estàtua a la Cour Carrée del Palau del Louvre.

Com molts altres savis feu ús de l'emblemàtica Biblioteca d'Alexandria, on es reunien les ments més privilegiades de l'antiguitat clàssica.[2] En aquell moment la creença predominant defensava un sistema geocèntric. Els astrònoms de l'època veien que els planetes i el Sol giraven al voltant de la Terra, que es trobava en el centre de l'univers. Els plantejaments del reconegut Aristòtil fets uns pocs anys abans no deixaven lloc a dubtes i venien a reforçar la dita tesi malgrat que es rebel·laven certs problemes a eixes afirmacions.

Alguns planetes com Venus i, sobretot, Mart descrivien trajectòries errants en el cel. És a dir, a vegades es movien avant i arrere. Açò era un problema en si mateix perquè la tradició aristotèlica deia que tots els moviments i les formes del cel eren cercles perfectes. Abans que Aristarc, Heràclides va trobar una possible solució al problema al proposar que els planetes podrien girar al voltant del Sol i aquest al seu torn orbitar respecte a la Terra. Açò ja va ser un gran bot conceptual però inclús era un model parcialment geocèntric.

Les seves idees astronòmiques no van ser ben rebudes i van ser rebutjades. El paradigma que dominava era la Teoria geocèntrica d'Aristòtil, posteriorment desenvolupada per Claudi Ptolemeu (c.85/100-c.175/170). Va caldre esperar a Copèrnic quasi 2000 anys més tard perquè triomfara el model heliocèntric.[3]

Per desgràcia del seu model heliocèntric només ens queden les citacions de Plutarc i Arquimedes. Els treballs originals probablement es van perdre en un dels diversos incendis que va patir la biblioteca d'Alexandria.

  1. ↑ Massa i Esteve, 2009, p. 157.
  2. ↑ 2,0 2,1 Massa i Esteve, 2009, p. 159.
  3. ↑ Massa i Esteve, 2009, p. 160.