Arnes

Aquest article tracta sobre el municipi. Si cerqueu lepidòpters amb larves que ataquen teixits naturals, vegeu «Arna (insecte)».

Arnes

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
40° 54′ 39″ N, 0° 15′ 40″ E / 40.91073°N,0.261°E / 40.91073; 0.261
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Terres de l'Ebre
Comarca	Terra Alta
Capital	Arnes
Conté la subdivisió	Arnes
Població humana
Població	455 (2023) (10,58 hab./km²)
Llars	98 (1553)
Gentilici	Arnerol, Arnerola
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	43 km²
Banyat per	Algars
Altitud	506 m
Limita amb	Horta de Sant Joan Queretes Beseit Alfara de Carles Lledó d'Algars
Organització política
• Alcalde	Joaquim Miralles Pegueroles (2017–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43597
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43018
Codi IDESCAT	430189
Lloc web	arnes.altanet.org

Arnes és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta, limítrof amb l'Aragó. Situada a l'extrem sud de la comarca, la vila es troba sobre un petit turó a 508 m d'altura que domina el riu Algars. El terme municipal de 42,53 km², per la banda sud s'endinsa en el massís dels Ports de Tortosa-Beseit, mentre que la banda nord, més plana, està dominada pels rius Algars i dels Estrets.

Després d'una època de depressió i despoblament, comuna a tota la comarca, en els darrers anys el poble ha desenvolupat amb força l'oferta de turisme rural i excursionisme, gràcies a la seva situació propera al Parc Natural dels Ports. De fet, 2.730,40 hectàrees del terme d'Arnes formen part del Parc Natural dels Ports.

Sembla que el lloc ocupat per Arnes fou inicialment una alqueria sarraïna i posteriorment va ser conquerit per Alfons el Cast qui aviat cedí el lloc a la comanda templera d'Horta perquè tingués cura de repoblar-lo. Un cop abolit l'orde del Temple, l'any 1318, Arnes passà a ser senyorejat pels hospitalers, de la castellania d'Amposta on romangué fins a la desamortització de Madoz, vers el 1855.

Un dels punts d'interès del poble és l'edifici de l'ajuntament, una de les construccions civils més importants del Renaixement català, construït el 1584 per Joan Vilabona de Queretes, on destaquen el gran porxo de la planta baixa i les finestres de la planta noble. En els darrers anys s'han recuperat les restes de l'absis de l'antiga església gòtica, que es poden observar al costat de l'actual, construïda al segle xviii.

L'any 1992 va ser declarat com a Conjunt Històric per la Generalitat de Catalunya.^[1]