|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana (2002–) | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | bisbat de Clarmont (2002) | ||||
| Activitat | |||||
| Superfície | 8.017 km² | ||||
| Membres | 612.200 (2019) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | François Kalist (2016–) | ||||
| Arquebisbe | François Kalist (2002) | ||||
| Lloc web | clermont.catholique.fr | ||||
Localització geogràfica  | |||||
El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges. Inicialment era més gran però el 1317 va perdre l'alta Alvèrnia (creació del bisbat de Saint Flourandin) i el 1822 el Borbonès (creació de la diòcesi de Moulins). El 2002 fou elevat a arquebisbat.
El diòcesi d'Alvèrnia fou establert a Arvernis, l'antic cap de districte de la ciutat dels arverns. Els seus bisbes no es van dir bisbes de Clairmont o Clermont (Clarmont d'Alvèrnia) fins al 1160.[1] A partir de 1317, la diòcesi es va desmembrar i un diòcesi separada es va crear per a l'Alta Alvèrnia: la diòcesi de Saint-Flour.
La llegenda atribueix la condició de primer bisbe a Sant Estramonis o Austremonius (Stramonius), un suposat deixeble de Crist vingut de Palestina amb Sant Pere. Altres sants són esmentats com bisbes: Sant Urbic, Sant Leogunti, Sant Illidi, Sant Nepotià i Sant Artemi al segle iv. Al segle v foren Sant Venerand, Sant Rústic i Sant Namaci. La seu es va crear realment a mitjan segle v i la catedral la va fundar Sant Namaci i s'hi van dipositar les relíquies de Sant Vitali i Sant Agrícola. Existia sota domini visigot i foren sants Amabilis, Apruncul, Eufrasi, i Quintià. L'escriptor Gregori de Tours fou nebot de Sant Gal. Més tard apareixen Sant Àvit, Sant Cesari, Sant Gal, Sant Gènesi, Sant Prejecte, Sant Àvit II, Sant Bonit, Sant Stabili i Sant Sigó.
Bisbes destacats foren Pere de Cros (1301 - 1304) Esteve d'Albert (1340 - 1342) que fou el papa Innocenci VI; Guillem du Prat (1528 - 1560) que va perdre el títol comtal i la senyoria.
Els bisbes de Clarmont eren senyors feudals rurals, però no governaven la vila. El 1209 van ajudar el rei contra els comtes i van rebre la senyoria de la ciutat i el títol de comtes de Clarmont. Els comtes van aixecar Montferrand a la vora d'un castell proper. Catalina de Mèdici, com comtessa d'Alvèrnia i hereva dels antics comtes, va entaular un procés per recuperar la senyoria, i el va guanyar i Guillaume du Prat fou doncs el darrer bisbe amb poder temporal (1528-1560).
- ↑ "Vie des saints" des pères Baudot et Chaussin, 1935, pàg. 502.