Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana | ||||
Religió | Església Catòlica | ||||
Història | |||||
Creació | segle III | ||||
Activitat | |||||
Superfície | 6.932 km² | ||||
Membres | 564.500 (2017) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Éric de Moulins-Beaufort (2018–) | ||||
Arquebisbe | Éric de Moulins-Beaufort | ||||
Part de | Ecclesiastical Province of Reims (en) | ||||
Lloc web | catholique-reims.fr | ||||
L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims. La tradició diu que fou fundat vers la meitat del segle iii per sant Sixte i sant Sinici. El bisbat apareix esmentat al concili d'Arle del 314 on signa Betausi, bisbe de Reims junt amb altres 16 bisbes de la Gàl·lia Belga entre els quals el de Trèveris. El 533 moria el bisbe sant Remi (Remigi de Reims) després de 74 anys d'episcopat. A la Cançó de Rotllan de la meitat del segle viii el bisbe Joan Turpin és qualificat per primer cop d'arquebisbe. L'arquebisbe fou reconegut primat de la Gàl·lia Belga el 1089. El 1033 el bisbe Ebles va adquirir la jurisdicció comtal i entre 1060 i 1170 fou erigit en ducat pairia.
Els bisbes de Reims consagraven als reis de França amb l'oli de la santa ampolla; a la catedral de Nostra Senyora de Reims foren consagrats 25 reis des de Lluís VIII a Carles X. Entre els noms destacats de la història de l'arquebisbat destaquen a més de Remigi, Gerbert (para Silvestre II), sant Bru, el papa Urbà II, Gerson, Jean Mabillon, sant Joan Baptista de La Salle i Joana d'Arc.