 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Archidioecesis Salisburgensis | |||||
| Tipus | principat arquebisbal, estat del Sacre Imperi Romanogermànic i estat desaparegut  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Àustria | |||||
.svg){kind=small} Salisburghese | |||||
| Parròquies | 210 | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 708.847 | ||||
| Idioma oficial | llatí | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 9.715 | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 543 o 698 | ||||
| Dissolució | 1803 | ||||
| Patrocini | sant Rupert i sant Virgili | ||||
| Catedral | catedral de sant Rupert i sant Virgili | ||||
| Organització política | |||||
| • arquebisbe metropolità i primat | Alois Kothgasser, S.D.B. | ||||
| Lloc web | www.kirchen.net | ||||
L'Arquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg (alemany), Archidioecesis Salisburgensis (llatí)— va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el segle xiii i principis del segle xix. La seva capital era la ciutat de Salzburg i al capdavant de l'Estat es trobava un príncep-arquebisbe amb poder secular sobre els seus súbdits, que també estava al capdavant de la diòcesi o arxidiòcesi catòlica de Salzburg que cobria un territori més ampli. El territori d'aquest principat es corresponia aproximadament amb l'actual estat federat austríac de Salzburg. La província eclesiàstica o diòcesi (arxidiòcesi) incloïa Àustria, Caríntia i Tirol, l'Alta i Baixa Baviera i l'Alt Palatinat.
La diòcesi va créixer a partir de l'Abadia de Sant Pere, fundada cap a l'any 696 per Sant Rupert a l'antiga ciutat de Iuvavum, de les ruïnes de la qual va sorgir Salzburg. Des de 1648 la condició d'arquebisbe de Salzburg portava aparellat el títol de Primat de Germània (Primes Germaniae, literalment Primer bisbe de Germània). Aquest títol, merament honorífic, ara porta aparellat la primera corresponsalia dels bisbes de parla germànica davant del Papa, mentre que en temps del Sacre Imperi Romanogermànic incloïa el dret de convocar els prínceps electors de l'imperi. En l'actualitat, l'arquebisbe de Salzburg és legat permanent (legatus natus) davant del Papa, el que li confereix el dret, encara sense ser cardenal, de portar vestidures de color vermell (un vermell més fosc que l'escarlata dels cardenals), fins i tot al Vaticà.