L'arqueologia industrial és la disciplina que estudia els vestigis produïts per la societat contemporània fruit de l'avançament tecnològic i social arran la Revolució Industrial. Basa el seu mètode de treball en la compilació de fonts documentals (textuals, gràfiques, audiovisuals, orals), el treball de camp a través de la localització, anàlisi i estudi dels edificis (prospecció, estratigrafia murària o excavació) i la relació entre el lloc i l'espai que l'envolta. Per tant, l'arqueologia industrial estudia un ampli àmbit cronològic que abraça des del segle xviii fins que les instal·lacions i maquinàries industrials hagen quedat obsoletes.
Una vegada realitzada aquesta primera tasca de catalogació, si la resta industrial té una importància significativa a la localitat on està situada, se li assigna el mot de bé de Patrimoni Industrial amb la finalitat de recuperar-lo i preservar-lo, ja siga musealitzant-lo o conservant la seua estructura per a altres finalitats i, així, mantindre'l amb una determinada funcionalitat alhora d'integrar-se al paisatge urbà de la localitat. És per això, que no s'ha de confondre arqueologia industrial amb Patrimoni Industrial, encara que ben bé són dues competències complementàries.