Arquimedes

Per a altres significats, vegeu «Arquimedes (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaArquimedes

Arquimedes pensatiu per Domenico Fetti (segle XVII). Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ἀρχιμήδης ὁ Συρακόσιος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(grc) Ἀρχιμήδης Modifica el valor a Wikidata
c. 287 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Siracusa Modifica el valor a Wikidata
Mort212 aC Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
antiga Siracusa Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSiracusa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria, matemàtiques, mecànica, enginyeria i astronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, enginyer militar, filòsof, inventor, físic, astrònom, enginyer Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareFídies Modifica el valor a Wikidata

Goodreads author: 661188 Goodreads character: 991041 Project Gutenberg: 2545

Arquimedes[1] (grec antic: Ἀρχιμήδης ὁ Συρακόσιος, Arkhimēdēs, llatí: Archimedes; Siracusa, c. 287 aC-c. 212) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia. Encara que es coneixen pocs detalls de la seva vida, és considerat un dels científics més importants de l'antiguitat clàssica. Entre els seus avenços en física, es troben els seus fonaments en hidroestàtica, estàtica i l'explicació del principi de la palanca. És reconegut per haver dissenyat innovadores màquines, incloent-hi armes de setge i el caragol d'Arquimedes, que porta el seu nom. Experiments moderns han provat afirmacions que Arquimedes va dissenyar màquines capaces de treure vaixells enemics de l'aigua i calar foc utilitzant una sèrie de miralls.[2]

Generalment, es considera Arquimedes un dels més grans matemàtics de la història, i el més gran de l'antiguitat.[3][4] Usà el mètode d'esgotament per a calcular l'àrea sota l'arc d'una paràbola amb la sumatòria d'una sèrie infinita, i va donar una aproximació extremadament precisa del nombre pi.[5] També va definir l'espiral, fórmules per als volums de les superfícies de revolució i un enginyós sistema per a expressar nombres molt llargs.

Arquimedes va morir durant el setge de Siracusa (214-212 aC), quan va ser assassinat per un soldat romà, malgrat les ordres que no havia de ser malmès. Ciceró descriu haver visitat la tomba d'Arquimedes, que tenia a sobre una esfera inscrita dins d'un cilindre. Arquimedes va provar que l'esfera té dos terços de volum i superfície del cilindre (incloent-hi les seves bases), la qual cosa va considerar el més gran dels seus descobriments matemàtics.

A diferència dels seus invents, els escrits matemàtics d'Arquimedes no van ser gaire coneguts en l'antiguitat. Els matemàtics d'Alexandria els van llegir i els van citar, però la primera compilació comprensible va ser feta per Isidor de Milet (c. 530 dC), mentre que cròniques de les obres d'Arquimedes escrites per Eutoci en el segle vi les van obrir per primera vegada a un públic més ampli. Les relativament poques còpies de treballs escrits d'Arquimedes que van sobreviure en l'edat mitjana van ser una important font d'idees durant el Renaixement,[6] mentre que el descobriment el 1906 de treballs desconeguts d'Arquimedes en el palimpsest d'Arquimedes ha ajudat a comprendre com va obtenir alguns dels seus resultats matemàtics.[7]

  1. No pas Arquímedes; vegeu: Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 362. ISBN 9788441224223. ; Albaigès i Olivart, Josep Maria «Sobre l'ortografia dels prenoms personals». Butlletí interior, 64, 1996, pàg. 9.; Lacreu, Josep. Manual d'ús de l'estàndard oral. Universitat de València, 2002, p. 63. 
  2. «Archimedes Death Ray: Testing with MythBusters». MIT. Arxivat de l'original el 2013-06-20. [Consulta: 23 juliol 2007].
  3. Calinger, Ronald. A Contextual History of Mathematics. Prentice-Hall, 1999, p. 150. ISBN 0-02-318285-7. 
  4. «Archimedes of Syracuse». The MacTutor History of Mathematics archive, 01-01-1999. [Consulta: 9 juny 2008].
  5. O'Connor, J.J. and Robertson, E.F. «A history of calculus». University of St Andrews, 01-02-1996. Arxivat de l'original el 2007-07-15. [Consulta: 7 agost 2007].
  6. Bursill-Hall, Piers. «Galileo, Archimedes, and Renaissance engineers». sciencelive with the University of Cambridge. Arxivat de l'original el 2013-06-20. [Consulta: 7 agost 2007].
  7. «Archimedes - The Palimpsest». Walters Art Museum. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 14 octubre 2007].