Arraona

Arraona

Monument a la vil·la romana d'Arragona, prop del Santuari de la Mare de Déu de la Salut
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Sabadell (Vallès Occidental)
41° 33′ 47″ N, 2° 07′ 22″ E / 41.56308°N,2.12291°E / 41.56308; 2.12291

Arraona (escrit antigament Arrahona) és un jaciment arqueològic d'època romana, no anterior a la primera meitat del segle i aC, situat a l'actual barri de la Salut de Sabadell. Es va descobrir a principi de segle xx.

El topònim d'Arraona ha perdurat durant segles i se cita per primera vegada en l'itinerari de Cadis a Roma en un dels vasos Apol·linars trobats en les termes de Vicarello a Itàlia.^[1]

Era una vil·la romana coneguda en llatí com a Arragonem o Arragona establerta al cim de la serra de Sant Iscle, a l'indret de l'actual Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situat a l'esquerra del riu Ripoll i a l'entitat de població de la Salut. Fou citada als itineraris romans, ja que antigament la Via Augusta havia passat pel Vallès i, per tant era un lloc transitat.^[2] Hi ha restes de la natatio (piscina) de les instal·lacions termals. Es va trobar un mosaic on apareixia una dona (tritonessa) fent el seguici del déu Neptú.^[3][4]

Hi aparegueren restes d'objectes de ceràmica com àmfores, doliums, tegulae, etc., així com pedres treballades i indicis de parets. Sota la direcció de Joan Vila Cinca la primera etapa d'excavacions es va fer durant els anys 1912-1916. A aquesta hi seguiren dues més 1931-1935 i la darrera el 1948-1949, sota la direcció de Vicenç Renom. El material trobat es conserva al Museu Arqueològic de Barcelona i al Museu d'Història de Sabadell. El jaciment consta de tres períodes: Ibèric, romà i medieval.

No es considera que el jaciment d'Arraona fos la base de l'actual Sabadell.^{[cal citació]}

Mapa de la Via Augusta

Llegenda   direcció Narbo Ad Salsulas(Salses?)[5] Ad Combustam(?)[5] Ruscino(Castellrosselló)[5] Ad Stabulum / Illiberis(Elna)[5] Ad Centuriones(?)[5] Summus Pyreneum(Coll del Pertús?)[5][6] Deciana(Llançà - La Jonquera)[5][6] Iuncaria(Figueres)[5][6] Cinniana(Fellines? -a Viladesens-)[5][6] Gerunda(Girona)[5][6] Aquae Voconiae? / Aquae Calidae?(Caldes de Malavella?)[5][6] Blanda(Blanes)[5][6] [6][5](Hostalric?)Seterrae [6][5](Llinars del Vallès)Praetorio Iluro(Mataró)[5][6] [6](Granollers)Semproniana [5]direcció Ausa Baetulo(Badalona)[5][6] direcció Ègara (Terrassa)   [6][5](Sabadell)Arraona Bàrcino(Barcelona)[5][6] Ad Fines(Martorell)[5][6] Antistiana(La Ràpita?)[5][6] [6][5](a prop de l'Arboç)Stabulo Novo Palfuriana(terme del Vendrell)[5][6] [6][5]direcció Ilerda Tarraco(Tarragona)[5][6] Oleastrum(terme de l'Hospitalet de l'Infant)[5][6] Sub Saltu(al nord del Coll de Balaguer)[6] Tria Capita(El Perelló)[5][6] Dertosa(Tortosa)[5][6] Intibili(Traiguera?)[7] Ildum(terme de Vilanova d'Alcolea)[7] Ad Noulas / Sebelaci(?)[7] Saguntum(Sagunt)[7] València[7] Sucro(Albalat de la Ribera?)[7] Saetabis(Xàtiva)[7] Ad Turres(?)[7] (Chinchilla de Monte-Aragón)Saltigi Ad Ello(Elda)[7] (Lezuza)Libisosa Aspis(Asp)[7] (Villanueva de la Fuente)Mentesa Oretana Illici(Elx)[7] (Mengíbar)Iliturgi Thiar(?)[7] (Còrdova)Corduba Cartago Spartaria(Cartagena)[7] (Écija)Astigitana Colònia Augusta Firma (La Monclova -a Fuentes de Andalucia-)Obucla (Carmona)Carmo (Sevilla)Hispalis (Dos Hermanas)Orippo (Utrera)Ugia (Rota)Rotea (Cadis)Gades

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/> corresponent.