Dins del camp d'estudi de l'art prehistòric, les locucions art moble o art mobiliari s'empren indistintament per designar qualsevol obra d'art de dimensions limitades i manejables, és a dir, que poden ser transportats per l'ésser humà.[1]
El concepte d'art mobiliari es contraposa, doncs, amb el d'art parietal que no es pot traslladar perquè està realitzat sobre els murs o les roques (art rupestre). Tampoc ha de considerar-se art moble a les peces de grans proporcions com les esteles o els megàlits.
Conseqüentment, l'art moble és molt divers, ja que no només comprèn creacions exclusivament artístiques (com estatuetes o ornaments), sinó també objectes funcionals, eines i útils decorats. Així, podem trobar l'art moble paleolític que inclou plaquetes gravades, venus paleolítiques, ornaments, arpons, sagetes o propulsors decorats, per exemple. A l'epipaleolític europeu són molt característics també els còdols pintats aziliencs.
En el neolític apareixen, a més, objectes de fang cuit (és a dir, atuells decorats, figuretes de ceràmica...), ídols, teixits, estores amb motius geomètrics o figuratius, etc.
A l'Edat dels Metalls, s'afegeixen a tots aquests elements objectes metàl·lics, peces sumptuàries i rituals, fermalls i armes; tot elaborat amb tècniques decoratives enormement sofisticades com el nielat en plata, les filigranes, el repujat, el damasquinat, el model a la cera perduda entre altres tècniques.
-
Os gravat,
paleolític -
Ídol de pedra,
neolític -
Punyal de prestigi,
edat del ferro -
Ceràmica decorada,
cultura anasazi
_Edad_del_Hierro.jpg){kind=small}
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.87. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].