Art modern

Dinar campestre de Pablo Picasso

Art modern és un terme referit a la major part de la producció artística des de la dècada del 1860 fins aproximadament la dècada del 1970, i denota els estils i les filosofies de l'art produïts durant aquesta època.[1] Sovint se'l defineix per oposició al denominat art acadèmic, que representaria la tradició; mentre que l'art modern representaria l'experimentació.[2] Els artistes moderns van experimentar amb noves maneres de mirar i amb idees noves sobre la naturalesa dels materials i les funcions de l'art. Aquesta tendència que s'allunya de la narrativa, que era característica de les arts tradicionals, mentre que l'abstracció és característica de gran part de l'art modern. La producció artística més recent s'anomena sovint art contemporani o art postmodern.

Produccions recents són sovint denominats art contemporani, encara que aquest terme també es refereix a l'art de l'Edat contemporània (des de mitjançats del segle xviii). Cal entendre, per tant, que el concepte d'art modern no és cronològic, sinó estètic; d'estil, de sensibilitat o fins i tot d'actitud: un pintor academicista com William Adolphe Bouguereau (mort el 1905) no fa art modern, mentre que Vincent van Gogh (mort el 1890) indubtablement sí.

L'art modern representa com a innovació davant la tradició artística de l'art occidental una nova forma d'entendre l'estètica, la teoria i la funció de l'art, en què el valor dominant (en pintura o escultura) ja no és la imitació de la natura o la seva representació literal. La invenció de la fotografia havia fet aquesta funció artística obsoleta. Al seu lloc, els artistes van començar a experimentar amb nous punts de vista, amb noves idees sobre la natura, materials i funcions artístiques, sovint en formes abstractes.

  1. Atkins, 1990, p. 102.
  2. Gombrich, 1984, p. 419.