  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1877 Ryde (Anglaterra) |
| Mort | 7 març 1959 (81 anys) Cambridge (Anglaterra) |
| Formació | King's College Universitat de Cambridge Harrow School |
| Director de tesi | Alfred Marshall |
| Activitat | |
| Camp de treball | Economia |
| Ocupació | economista, sanitari, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Cambridge |
| Membre de | |
| Professors | Alfred Marshall |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Clarence George Scott Pigou i Nora Frances Sophia Lees |
| Premis | |
| |
Arthur Cecil Pigou (Ryde, Illa de Wight, 1877-Cambridge, 1959) fou un important economista, estudià a Harrow i es llicencià a Cambridge. Fou seguidor i deixeble d'Alfred Marshall al qual va succeir com a professor d'economia política. Ambdós desenvoluparen els plantejaments de la teoria quantitativa de l'escola clàssica d'Irving Fisher.
Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l'economia. Fou amic de John Maynard Keynes, tot i les seves diferències intel·lectuals.
L'estudi de les causes de l'atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare (1912) i d'aquesta obra sorgí Economics of Welfare (1920), amb els quals serà considerat com a creador de l'economia del benestar, i precursor de l'economia ambiental en establir la distinció entre despeses marginals privades i socials, alhora que advocava per la intervenció de l'estat amb subsidis destinats a corregir els desequilibris del mercat i internalitzar les externalitats. Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar. També excel·lí en els camps del diner i els imposts. Com a qualificat representant del corrent neoclàssic, fou particularment objecte de l'atac keynesià a la teoria de la desocupació aleshores vigent. La controvèrsia posterior donà lloc al dit "efecte Pigou", que relaciona una reducció del nivell de preus amb l'augment de la despesa.