(1926) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 març 1867 Parma (Itàlia) |
Mort | 16 gener 1957 (89 anys) Manhattan (Nova York) |
Causa de mort | accident vascular cerebral |
Sepultura | Cementiri Monumental de Milà |
Senador vitalici d'Itàlia | |
5 desembre 1949 – 7 desembre 1949 (renúncia) Nomenat per: Luigi Einaudi | |
Dades personals | |
Formació | Conservatorio Arrigo Boito (en) |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma Nova York Milà Lierna |
Ocupació | músic, compositor, director musical, director d'orquestra, polític |
Activitat | 1886 - |
Gènere | Música clàssica |
Instrument | Violoncel |
Segell discogràfic | RCA Records |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Carla Toscanini De Martini (1897–1951), mort del cònjuge |
Fills | Walter Toscanini, Wally Toscanini Castelbarco, Wanda Toscanini Horowitz |
Pare | Claudio Toscanini |
Parents | Vladimir Horowitz, gendre |
Premis | |
|
Arturo Toscanini (Parma, 25 de març de 1867 - Manhattan i Riverdale, 16 de gener de 1957) fou un director d'orquestra italià. És considerat per molts crítics, músics i molta de l'audiència que escolta música clàssica, com el director més important de la seva època. Era cèlebre per la seva intensitat brillant, el seu perfeccionisme inquiet, la seva oïda fenomenal i la seva memòria fotogràfica que li donaven un domini extraordinari d'un ample repertori d'obres per a orquestra i òperes. Aquestes capacitats li van permetre de fer indicacions molt precises sobre com interpretar la partitura, fent aportacions en llocs que havien passat per alt a altres directors.[1]