Una assemblea és un òrgan polític que funciona mitjançant un aplec de gent reunida amb l'objectiu de deliberar i prendre decisions.[1] A vegades assumeix totalment o parcialment el poder legislatiu i, a vegades, tots els poders possibles. Una assemblea es forma per moltes persones que pertanyen a l'organització, estan relacionats o tenen permís explícit de l'esmentada per participar-hi.
Moltes organitzacions democràtiques tenen una assemblea com a òrgan màxim de decisió, com és el cas de les organitzacions socials, sindicals, professionals i els Estats governats per certs tipus de règims. Exemples d'assemblees són els parlaments i els congressos de diputats.
Als Països Catalans, Esquerra Republicana és històricament un partit polític assembleari, al qual les decisions preses en assemblea, a les quals poden assistir tots els militants, estan per sobre dels interessos particulars que puguin tenir els seus dirigents. També s'organitzen en assemblees els anarquistes, moltes escales de veïns i els participants indignats del moviment 15 de maig, per exemple.
En l'ideari anarquista i socialista, s'anomenen assemblees a les reunions on tots els afectats per un determinat assumpte o membres d'una mateixa organització poden donar la seva opinió o decidir sobre un tema directament i sense representants (democràcia directa). En aquest tipus d'assemblees se sol preferir la decisió per consens per dur a terme acords mínims acceptables per tots els implicats i reservar-se les votacions pels casos en els quals no hi ha acord possible. El fet de no acceptar representants que decideixin per la resta no implica forçosament que no es puguin escollir portaveus que exposin les decisions de l'assemblea a tercers.