François-Auguste-René Rodin (París, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917), fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps,[1] considerat el fundador de l'escultura moderna.[2] Les col·leccions més importants d'obres de Rodin es troben, actualment, als Musées Rodin de París i de Meudon. Considerat el pare de l'escultura moderna, la seva importància es deu a la ruptura amb el cànon acadèmic del segle xix a França. Això no vol dir que l'artista no conegués o dominés les regles de l'estètica del seu temps, sino que la seva concepció de l'art li va permetre inaugurar una nova etapa a l'àmbit de l'escultura.
Gran part de les escultures més notables de Rodin van ser criticades, ja que xocaven amb les tradicions escultòriques figuratives predominants en què les obres havien de ser decoratives, formulades i marcadement temàtiques. Les obres més originals de Rodin partien dels temes tradicionals de la mitologia i de l'al·legoria. Va modelar el cos humà amb naturalisme, i les seves escultures celebraven el caràcter individual i la fisicalitat. Tot i que Rodin era sensible a la controvèrsia que desperaven les seves obres, no va canviar el seu estil, i la seva insistència va tenir una resposta creixentment favorable per part dels governs i de la comunitat artística.
Des del naturalisme inesperat de la primera gran obra de Rodin -inspirat pel seu viatge a Itàlia l'any 1875- fins als memorials menys convencionals que més tard comissionaria, la seva reputació va créixer i Rodin es va convertir en l'escultor francès preeminent de la seva època. Ja al 1900, era un artista mundialment reconegut. Clients privats adinerats estaven interessats en les obres de Rodin després de la seva exhibició a la Fira Mundial, i va mantenir la relació amb intel·lectuals i artistes d'alt perfil. La seva estudiant, Camille Claudel, es va convertir en la seva sòcia, amant, i rival creativa. Rodin també va tenir com a altres alumnes Antoine Bourdelle, Constantin Brâncuși, i Charles Despiau. Es va casar amb la que havia estat la seva companya tota la vida, Rose Beuret, en l'últim any de les seves vides. Les seves escultures van patir un declivi en popularitat després de la seva mort l'any 1917, però passades unes dècades el seu llegat es va solidificar. Rodin segueix sent un dels pocs escultors àmpliament conegut fora de la comunitat de les arts visuals.
- ↑ «Auguste Rodin – Art History» (en anglès). Oxford Bibliographies [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ William Tucker, Early Modern Sculpture: Rodin, Degas, Matisse, Brancusi, Picasso, Gonzalez, 16.