בַּעַל, Βᾰ́ᾰλ, 𐤁𐤏𐤋 i 𐎁𐎓𐎍  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | deïtat personatge bíblic déu del tro storm deity (en)  |
| Context | |
| Mitologia | mitologia fenícia, religió ugarítica, religió cananea, Baalisme i mitologia egípcia |
| Dades | |
| Sobrenom | זבול בעל ארץ, רכב ערפת, אלאין i אלאי קרדם |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Astarte |
| Pare | El i Dagan |
| Altres | |
| Domini | tempesta |
| Equivalent | Zeus |
Baal[1] és un nom semític que significa ‘senyor’ i que s'ha aplicat a diversos déus i, posteriorment, a dimonis. En la mitologia ugarítica, era una paraula que s'afegia al nom de la divinitat: Baal Hadad, per exemple, era 'el senyor Hadad', un dels déus suprems. Sovint, el poble emprava només la paraula Baal per a no pronunciar directament el nom de la divinitat, fet que es considerava sacríleg o perillós en moltes cultures. D'aquí sorgí la confusió, ja que llavors apareixen diversos déus Baal.
El més important és el de Cartago. Baal equivaldria al Cronos grec o a l'El semític: un déu primordial i creador, però condemnat a la foscor per una segona generació divina, llavors, ostenta efectivament el poder. Els seus sacerdots tenien molt de poder. Els jueus, que havien usat primerament el títol Baal com a herència semítica, l'abandonaren, quan es referia a aquest significat, amb aquelles deïtats considerades paganes. En la Bíblia, apareix com a nom de falsos ídols i déus estrangers que cal combatre, especialment, durant l'etapa de l'exili a Babilònia. Aquesta imatge negativa acabà transformant Baal en un dimoni, tret que heretà el cristianisme.
- ↑ hebr. בַּעַל / Baˈʕal; acadi Bēlu(m), Bēl; ugarític, fenici-púnic i amorreu Baʕlu(m), Bal; samarità Bāl; aram. Beʕlu; a partir de la 19ena dinastia egipci Bʕr; grec Βῆλος, a la Septuaginta i al Flavi Josefus Βάαλ i, en compostos, Βέελ; lat. Belus, al Jeroni Baal; àrab بعل / Baʕl, بَعْلٌ / Baʕlun, بَعْلُ / Baʕlu, àrab meridional antic BʕL; etiòpic Bāʕel. Cf. Rudolf Meyer, Herbert Donner (Curadors): Wilhelm Gesenius, Hebräisches und aramäisches Handwörterbuch über das Alte Testament. Berlín e. d'a.: Springer, 1987¹⁸, ISBN 3-540-18206-3 (Lliurament 1), pàg. 162.; Ludwig Köhler, Walter Baumgartner (Curadors): Lexicon in Veteris Testamenti Libros. Leiden: Brill, 1953, pàg. 137; G. Johannes Botterweck, Helmer Ringgren (Curadors): Theologisches Wörterbuch zum Alten Testament. Volum I: ’b – glh. Stuttgart (entre d'altres): Kohlhammer, 1973, col. 706 ss.